Com reaccionar davant l’assetjament? Shôko Nishimura és una nena de primària que es trasllada a un nou col·legi. Els seus companys, al descobrir que és sorda, comencen a ficar-se amb ella. Shoya Ishida és principal abusador del grup que, a força d’humiliacions i bromes pesades, acaba fent que la mare de Shôko li canviï de col·legi.
Que fa falta per a ser perdonat? Anys després, Shoya és un estudiant solitari. La majoria silenciosa que abans participava de manera passiva al bullying ara el margina. Turmentat per la culpa, Shoya busca la forma de comunicar-se amb Shôko per disculpar-se i trobar la pròpia redempció.
Són bons temps per al cinema d’animació japonès. Fa un any parlàvem de l’extraordinària Your Name, la pel·lícula de Makoto Shinkai que explicava la màgica connexió entre un noi i una noia de vides molt diferents i allunyats en el temps i l’espai, un dels millors films del 2017. Ara s’estrena A Silent Voice, un altre preciós i profund anime, recomanable per a tot aquell que gaudeixi amb una història ben explicada i amb diversos nivells de profunditat.
Koe no Katachi, el seu títol original, adapta el manga de Yoshitoki Oima que va començà a publicar-se a la Weekly Shônen Magazine, a l’agost de 2013, i es composa de set volums. L’estudi d’animació Kyoto Animation va comprar els drets i confià per a la seva adaptació en una de les directores d’animació més interessants del moment: Naoko Yamada. La jove animadora i directora, nascuda a la prefectura de Gunma, es va unir a la companyia d’animació japonesa després de la seva graduació a la Kyoto University of Art and Design i de seguida destacaren els seus primers treballs com a animadora, a partir del 2005. El seu debut com a directora arribà l’any 2009 amb la sèrie K-ON!, que assolí una gran popularitat. Al 2013 es va encarregar de la direcció d’una altra sèrie d’èxit, Tamako Market. Yamada s’encarregà posteriorment de la translació cinematogràfica d’aquestes dues sèries.
A Silent Voice és, doncs, el seu tercer film. Com als treballs anteriors de Yamada, aquesta pel·lícula utilitza una animació preciosista, plena de detalls que atorguen una gran riquesa visual, per transmetre les emocions d’una trama intensa que parla d’una forma molt adulta de l’ijime (el terme japonès per a descriure tant el maltractament escolar com el laboral), dels traumes i problemes que desencadena i de la responsabilitat que tenim cadascú de nosaltres davant d’aquesta realitat. La història presenta una dotzena de personatges, cadascun amb les seves llums i ombres, i Yamada fa un exercici increïble d’empatia cap a tots ells per a entendre les motivacions i l’evolució de tots ells al llarg del temps. El dolor i les ferides que arrastren són palpables i aconsegueixen emocionar, sense caure en el sensacionalisme. És cert, no obstant, que alguns personatge secundaris, víctimes de l’adaptació de set volums en una única pel·lícula, estan esbossats només i el seu pes i intenció a la història principal és molt més supèrflua.
Aquesta pel·lícula mostra des de diverses perspectives un problema molt present a la nostra societat per a comprovar com pot perjudicar tant a les víctimes com als autors. Un film sobre la forma en que ens relacionem amb els demés, la culpa, el perdó i l’amistat, a on destaca, com succeeix a les millors històries, el reflex del món interior dels dos personatges principals, que aconsegueixen remoure’ns per dins. Després d’estrenar-se a Japó al 2016, amb gran èxit d’espectadors, i passar per multitud de festivals, com el Festival de Sitges o el d’Annecy, s’estrena ara a les nostres sales. Oportunitat per a gaudir d’un film cru, intens i també esperançador. Una nova meravella de l’animació japonesa.
Envía una resposta