Penúltima jornada del Festival Americana. Una dotzena de pel·lícules es projecten a les tres sales dels Cinemes Girona, al llarg de la tarda Penúltima jornada del Festival Americana. Una dotzena de pel·lícules es projecten a les tres sales dels Cinemes Girona, al llarg de la tarda i nit. A continuació, la crònica sencera del que hem vist:
Shorts 2
Comencem la jornada assistint a la segona i darrera sessió de curtmetratges nord-americans. I la confiança en aquesta programació ha valgut la pena: la qualitat mitjana dels curts d’aquesta edició és molt alta. A continuació, els més destacats:
Harvest
Dirigit per un jove talent nord-americà, Kevin Byrnes, aquest curtmetratge exquisidament fotografiat, segueix la vida quotidiana d’una dona, Jenny, explorant els patrons simples que la defineixen. Pot veure’s a:
It’s All Right, It’s OK
Un altre curtmetratge de Jim Cummings (Thunder Road, The Robbery) i un altre fantàstic pla seqüència marca de la casa. A It’s All Right, It’s OK descobrirem la realitat d’un home que rescata a un nen que s’està ofegant. Tan recomanable com els seus altres curtmetratges. Pot veure’s aquí:
Mouse
Un pis, una parella sota els efectes de la coca i un ratolí en un lloc inesperat. Els elements de Mouse, un curt efectiu i inoblidable, realitzat per una parella de directors a tenir en compte en el futur, Logan George i Celine Held. Es pot veure a:
The Narrow World
El millor curtmetratge d’aquesta edició és obra del realitzador i guionista Brent Bonacorso i explica l’arribada d’un extraterrestre gegant a la Terra, des de diverses perspectives. És també la història d’amor de dues persones lluitant per comprendre allò diferent. Un apassionant relat sobre el misteri del que ens fa humans. Una obra memorable que amb només 15 minuts fusiona allò universal amb el més personal; propera a Arrival (Denis Villeneuve, 2016), amb la que formaria un immillorable programa doble. Pot gaudir-se aquí:
New Neighbors
Curt que parla del racisme a les petites comunitats de veïns des d’un particular punt de vista. Pot veure’s un fragment aquí:
Shy Guys
Divertidíssim curtmetratge realitzat per l’actor Fredic Lehne (Lost) en el que dos desconeguts intentaran resoldre un delicat problema que comparteixen. La sessió va comptar amb la presència de Lehne que explicà diverses anècdotes de la producció. Aquí es pot veure el tràiler:
https://www.youtube.com/watch?v=5AZqK_Hx0d4
Lucky
Un dels plats forts del Festival Americana és la darrera pel·lícula de Harry Dean Stanton, abans de la seva mort el passat mes de setembre. L’actor nord-americà es va fer conegut pel seu paper protagonista a Paris, Texas (Wim Wenders, 1984) i per les seves col·laboracions a diverses pel·lícules de David Lynch, com Corazón salvaje, Una historia verdadera, Inland Empire i a las tres temporades de la mítica sèrie Twin Peaks. A Lucky interpreta el paper principal del film, un nonagenari en el tram final de la seva vida que inicia un introspectiu viatge d’autoexploració.
El film suposa el debut a la direcció de l’actor John Carroll Lynch que ha treballat amb els germans Coen i Scorsese i que recentment vam poder veure en un paper destacat a la inquietant The Invitation (Karyn Kusama, 2015). I Lucky suposa una fabulosa òpera prima, un madur retrat sobre l’envelliment i la por a la mort. El guió, concís i eficaç, segueix el dia a dia de Lucky, les seves rutines quotidianes i la seva emotiva mirada cap a la pròpia existència. La direcció encerta amb una planificació cinematogràfica propera a Lucky i a la resta de personatges, amics i veïns d’aquest home crepuscular que esquitxen la narració amb històries que també parlen de la vida, el pas del temps i la decadència (atenció al personatge que interpreta David Lynch i la història de la seva tortuga, perdó, galàpag).
Harry Dean Stanton es fusiona amb el seu personatge, com si realitat i ficció fossin tot un, i amb l’entorn, un poble fronterer del sud-oest d’Estats Units, càlidament fotografiat, i ofereix una actuació intimista i emotiva. A través de la seva mirada, el film exposa una visió esperançadora i lluminosa de l’inevitable final. Poques pel·lícules en els darrers anys ofereixen una perspectiva tant humanista de la vida i la mort. Lucky s’estrenarà a les nostres sales a principis de maig: no se la perdin.
Nota: 9
Ex Libris: La biblioteca pública de Nueva York
En la secció Docs, Americana ha programat 4 documentals nord-americans destacats: Dina, premiat a Sundance, que explica una història d’amor molt poc convencional; el documental sobre la investigació amb ximpanzés de Jane Goodall; The Work, guanyadora a SXSW, entre altres festivals, que s’endinsa a la presó de Folsom, a Califòrnia, per a descriure el dia a dia dels presos; i l’obra que ens ocupa, la darrera cinta de Frederick Wiseman, prestigiós documentalista, autor de nombroses cintes que retraten institucions nord-americanes i llocs emblemàtics del món, com la National Gallery, el principal museu d’art de Londres. Amb Ex Libris entra a la famosa Biblioteca Pública de Nova York i les diferents biblioteques que formen part de la seva xarxa.
La NYPL (New York Public Library) és la segona biblioteca pública més gran dels Estats Units, després de la Biblioteca del Congrés. Creada l’any 1895, conté més de 53 milions d’exemplars, alguns d’incalculable valor històric i patrimonial. No obstant, a l’actualitat, les biblioteques públiques són bastant més que contenidores de llibres. La seva funció evoluciona, a l’actual societat digital del coneixement, cap a centres comunitaris de creació i difusió cultural, Wiseman filma la multitud d’events i activitats que tenen lloc en aquesta institució. Al llarg de les més de 3 hores que dura Ex Libris, els llibres i la resta de suports documentals que contenen la NYPL apareixen en segon pla o fora de camp; el protagonisme és per a les persones: les xerrades dels autors debatent sobre els seus projectes literaris, els músics donant concerts, els nens que assisteixen als tallers infantils o els membres de l’equip directiu en una reunió.
Ex Libris, en la seva voluntat de retratar fidelment una entitat tant inabordable i en continua readaptació als canvis socials, és un documental molt ambiciós que, com és habitual en el seu autor, posseeix una gran senzillesa narrativa i uns enquadraments perfectament triats i delimitats. No obstant, la seva duració és clarament excessiva, el muntatge podria ser més àgil i hi ha diverses escenes que podrien retallar-se o directament eliminar-se. L’absència de veu en off, recursos de transició i banda sonora fa que resulti difícil seguir una obra com aquesta. No obstant, valorada en el seu conjunt, es pot afirmar que es tracta d’un film de gran valor documental.
Ex Libris fou mereixedora del premi FIPRESCI i de la nominació al Lleó d’Or en el darrer Festival de Venècia, entre d’altres reconeixements. I afortunadament tindrà estrena a les sales, el proper mes d’abril.
Nota: 7
Envía una resposta