Deia Silvio Rodriguez que totes les histories parlen de un nen, un vell o d’un mateix.
La de “La Deuda“, de Martin Romero, no es la història d’un ésser de la Via Lactea, sino d’en Benjamín Castaño, un mortal normal i comú, amb deutes econòmics i deutes encara més greus amb el seu passat i el seu futur.
Còmic frustat, pero emprenedor, el protagonista es passa la historieta dins d’un garbuix de problemes, frustracions i tensions externes que esclaten finalment amb un paroxisme de violencia digna d’un detectiu de novel·la negra.
Sablejador del seu Cobrador del Frac, les seves circumstancies econòmiques i familiars l’aboquen a un retorn a la seva infantessa, ¿feliç? i als seus records, ¿frustants?
Tots els seus records esclaten dintre seu amb una successió de flaixos que van pujant la tensió de la historia fins l’inesperat climax final. L’argument és digne de una pel.lícula de serie negra amb final sorpresa, feliç?, esperançador?, realista?
L’estil de Martin Romero és molt polit i delicat, jugant perfectament amb la combinació de fons negres, blancs i difuminats per donar una intensitat dramàtica fluctuant al devenir de la trama argumental del còmic: Fons blancs i dibuixos de linea dura per reflexar el present, dibuixos suaus i d’estètica indie pels seus records feliços de joventut i infantesa.
Fons negres i dibuix impactant per recordar els moments durs i marcar els esclats de paroxisme i violència. Fons puntillistes per definir zones de penombra dins d’espais tancats o capvespres romàntics…
A “La Deuda“, tot el dibuix està integrat dintre de l’argument, definint perfectament sense paraules quin moment de la vida de Benjamin Castaño està desfilant. Per què definitivament, “La vida d’una persona realment passa pel davant dels seus ulls abans de morir. El procés es diu viure i dura des d’el moment del naixement fins a la mort” (The last continent, Terry Prattchet).
Aquesta integració visual de la història amb el dibuix, la utilització del color negre per accentuar el moment dramàtic o violent, l’enduriment del traç de les formes i fons per accentuar el climax i les formes suaus i felices en els moments de felicitat o esperança en el futur van guiant la fluctuació de la trama del còmic emprenedor durant la lectura.
I la tensió de la història es remarca perfectament amb la combinació de silencis i diàlegs dintre la mateixa escena, o bé marcant uns plans sequència dramàtics per guiar la transició entre records i acció, violència i calma, paroxisme i comunió espiritual.
Una molt interessant obra d’un artista del mitjà a seguir i que convida a rellegir la seva obra anterior.
Envía una resposta