La nit de Molly Bloom
8Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

A la nit de Molly Bloom el temps s’atura. La veu d’Àngels Bassas ens sedueix amb una gran confessió personal en forma de soliloqui només interromput pels roncs profunds i inoportuns d’un marit omnipresent però aliè als desitjos de la seva dona.

El discurs vola lliure d’un tema a un altre. Les fantasies i els records es barregen amb temes quotidians i la Molly salta d’un a l’altra sense cap més estímul que la força imparable del seu pensament.  Com a espectadors arribem a tenir la sensació d’estar violant un moment de màxima intimitat.

Tot i el tempo lent de la peça no hi ha espais on avorrir-se. La il·lusió d’estaticisme que se’ns presenta (fins i tot abans de començar la peça amb un gran llit inclinat com a element escenogràfic central)  s’esvaeix quan el personatge comença a parlar. Tot el talent i les eines interpretatives de l’Àngels Bassas estan posades al servei de crear un personatge proper i creïble que ens atrapa pel sol fet de parlar clar. És un personatge de carn i óssos que es va descobrint a si mateix al llarg de la peça. No rendeix comptes a ningú, no es justifica, no s’explica… i, potser sembla una bajanada, però quan sents aquest pensament tan sincer te n’adones de la falta que ens fa avui dia.

La nit de Molly Bloom

L’adaptació de J. Sanchis Sinisterra és ben fidel al text original i la direcció prescindeix de grans artificis tècnics per tal de fer-la brillar al màxim. Ara bé, en aquest despullar l’escena algun dels elements ha quedat massa simplificat. Per exemple, ens trobem amb una il·luminació i un disseny de so gairebé funcionals que massa sovint responen a la necessitat de generar estímuls pel discurs de la Molly i no per crear una bona atmosfera. Els sons (inclosos els roncs) acaben esdevenint efectes aïllats que subratllen o justifiquen i no fan créixer l’escena.

La nit de la Molly Bloom” és una obra per gaudir-la de principi a final, per deixar-se emportar, per sentir i emocionar-se. Sense cap pretensió narrativa concreta, sense cap objectiu precís. Com una conversa amb un mateix tot just acabat de despertar, tot just abans d’anar a dormir.



Data: Fins el 25 de Març, 2018
Teatre: Sala Muntaner
Direcció: Artur Trias
Intèrprets: Àngels Bassas, Jep Barceló
Preu: 20€
Compra entrades


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies