Yo, Tonya
7.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Diu la protagonista del darrer film de Craig Gillespie que el públic necessita constantment algú a qui adorar i algú a qui odiar. Així al llarg de la història i davant de sonats enfrontaments, la gent ha estat havent de posicionar-se: ets de Bette Davis o de Joan Crawford? De Katy Perry o de Taylor Swift? D’Angelina Jolie o de Jennifer Aniston? En el món de l’esport un dels més sonats va tenir lloc al 1994 quan el món va haver de decidir entre les patinadores Tonya Harding i Nancy Kerrigan.

Des de l’agressió que va tenir lloc unes setmanes abans dels Jocs d’Hivern de Lillehammer, Gillespie es remonta a anys enrera, quan la petita Tonya (Mckenna Grace) comença a demostrar dots pel patinatge sobre gel. Sota la fèrrea presió de la seva mare LaVona (Allison Janney), la Tonya comença a entrenar-se a les ordres de Diane Rawlinson (Julianne Nicholson). Ja d’adulta (Margot Robbie), la noia comença a brillar en l’esport, convertint-se en la segona patinadora, la primera del seu país, capaç d’executar el triple axel. Però en el nivell personal les coses no eren de color de rosa. A la sempre difícil relació amb la seva mare, s’hi va sumar la turmentosa relació amb el seu marit Jeff Gillooly (Sebastian Stan) i finalment el judici de la premsa i la opinió pública quan la seva rival Nancy Kerrigan va ser agredida per intentar evitar que participés en la competició, i molts van sospitar que Harding havia orquestrat l’atac.

Fent ús de l’estil del fals documental, Craig Gillespie i el guió escrit per Steven Rogers ens porta a descobrir la persona darrera l’esportista i figura pública. Harding no casava amb la imatge de dolça princesa que semblava que havia de tenir una patinadora sobre gel i precisament el seu caràcter rude i la seva ràbia és el que molts situaven com el pilar de la seva manera ràpida i atrevida de patinar.

I, Tonya

I és així com “I, Tonya” tirant de l’humor negre, la desacomplexada interpel.lació a l’espectador i un muntatge trepidant ens presenta Harding i de retruc la manera de funcionar d’una societat carregada de complexes, conservadurisme i prejudicis. La pel.lícula transcendeix la persona per parlar de pobresa, de desigualtat d’oportunitats, de violència de gènere, de judicis mediàtics i sobretot de la relació d’una mare i una filla.

Són precisament les dues actrius protagonistes el que més brilla en el film. Margot Robbie es presta amb atreviment a composar una Tonya políticament incorrecte, amb tanta força física com capacitat d’aguantar la mirada a la càmera mentre explica la seva versió de tot plegat. La seva interpretació, merescudament nominada a l’Oscar, la transforma tant en els exabruptes més evidents com en els detalls dels gestos i mirades d’una dona construida al llarg d’anys d’abusos. També una esplèndida Allison Janney com la seva implacable mare i determinant de la seva manera de ser, un personatge desagradable que no desperta cap empatia, que també la pot portar fins l’estatueta daurada.

I, Tonya” té moments que recorden a una pel.lícula dels Coen, un to de tragicomèdia plagada de somnis trencats, delinqüents de segona i rednecks que no encaixen en una societat hipòcrita. Però com la seva protagonista deixa la sensació que aconsegueix convertir les adversitats en triomf, escollint una manera intel.ligent de filar el seu discurs a partir d’un fet real que va ocupar portades fins a ser eclipsada pel següent escàndol.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies