El director rus Aleksey German jr. va presentar fa tres anys a la Berlinale “Under Electric Clouds”. Pintava el 100 aniversari de la Revolució Russa al 2017 com un escenari apologètic, gairebé de ciència ficció. Avui en plenes celebracions d’aquest aniversari, passa comptes amb la història, amb aquell règim que va condemnar a l’exili a tants artistes però en una lectura més universal, amb els que pretenen limitar, “empresonar”, l’art.

Dovlatov, German ens relata 6 dies en la vida de Sergei Dovlatov, brillant i irònic escriptor rus que va patir els límits de la Rússia soviètica dels 70. Dovlatov, que va morir sense conèixer la glòria posterior i exiliat a Estats Units, passeja per Leningrad. Intenta, al costat del seu amic, el premi Nobel també represaliat Joseph Brodsky, preservar el seu talent i la seva decència com a escriptor.

Dovlatov

L’actor serbi Milan Maric dóna vida a aquest Dovlatov que somia amb “pinyes colades” i amb Krushev. Al ritme de jazz, al seu costat, ens creuarem amb censors que només volen retrats gloriosos, amb artistes que intenten sobreviure i amb uns treballadors menys heroics i més religiosos del que volia l’estat soviètic. German també sembla cridar contra aquells que s’atreveixen a dir als artistes com ha de ser el seu art, ja siguin censors polítics o productors de cinema. Tot i que ha arrencat una tímida ovació, està condemnada a estar al Palmarès.

I essent fan de Christian Petzold com sóc, estic intentat digerir “Transit“, la segona a concurs de dissabte. L’alemany es basa en la novel·la homònima d’Anna Seghers, escrita a l’exili. Una narració d’una fugida de la França ocupada pels nazis. Petzold recupera la història però la contextualitza en la França actual, a l’Europa actual amb la seva particular caça als sense papers. Els refugiats que vam ser, els que som.

Transit

La història arrenca a París però de seguida es trasllada a Marsella, una ciutat portuària. “Els ports són bons llocs per explicar històries“, diu el narrador. I comença a relatar la història de Georg, un jove jueu alemany (Franz Rugowski), que escapa de París amb els papers d’un conegut escriptor. Identitat que li servirà per a fugir a Amèrica fins que se li creua una misteriosa jove (l’habitual de Petzold, Paula Beer). Una història que desemboca en un dels temes favorits de Petzold: L’oblit en una parella.

Aconseguit està el paral·lelisme amb els refugiats actuals, a través de la relació que estableix aquest Georg fugit jueu amb una família magribina sense papers. Però té tants girs de guió que la pel·lícula descol·loca. Per a mi, no és el millor Petzold.

Les seccions Panorama i Fòrum s’han acostat a la memòria històrica. A la primera destaca “The Silence of Others“, un documental produït per El Deseo. Durant set anys, l’espanyola Almudena Carracedo i el nord-americà Robert Bahar documenten la via argentina, la querella de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme assumida per la jutgessa Servini. Un documental que evidencia la solitud de les víctimes i les conseqüències que va portar l’Amnistia de 1977, la “llei de l’oblit”.

The silence of others Almudena Carracedo

Fòrum per la seva banda ha estrenat el documental austríac “The Waldheim Waltz” sobre l’elecció com a president d’Àustria de l’exsecretari general de l’ONU, una campanya que va destapar el seu passat nazi. La riquesa del documental es basa en l’arxiu de la mateixa directora. Ruth Beckermann va ser una de les primeres militants que es van oposar a l’elecció de Waldheim i va documentar càmera en mà aquella campanya i la divisió de la societat austríaca.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies