Amb el segon dia va arribar l’amor a la Berlinale. Amors oxidats, amors que floreixen, amors no correspostos i amors imaginats. La nova de Hong Sang-soo que la premsa va veure ahir, la primera pel·lícula paraguaiana en Competició de la Berlinale i una sàtira de les pel·lícules de l’Oest.
Quan una cinematografia tan fora del circuit internacional com la paraguaiana presenta a Berlin, et sorgeix la curiositat. I si es publica que la pròpia Berlinale va seleccionar l’opera prima de Marcelo Martinessi per competir per l’Ós d’Or, la cita és ineludible. “Las Herededas” ens presenta a Chela (Ana Brun) i Chiqui (Margarita Irun), filles de famílies adinerades d’Asunción i parella amb més de 30 anys de vida en comú. Extrovertida, Chiqui porta el comandament de la relació mentre que Chela, més reservada, prefereix quedar-se a casa pintant. Quan Chiqui ha d’entrar a la presó aclaparada pels deutes, Chela haurà d’enfrontar-se sola a la vida. I un cotxe heretat es convertirà en la seva via d’escapament.
Martinessi filma amb subtilesa la degradació d’una relació de parella. I el rejovenir a través d’un nou amor. Martinessi també ofereix un dur retrat de la justícia paraguaiana. Brun pot aspirar a l’Ós de Plata de millor actriu. “Las Herederas” no és només el debut d’un director prometedor, també és el primer llargmetratge internacional d’una acabada de crear productora paraguaiana i el primer llarg d’aquest país del Con Sud que competeix en un gran festival. I ha estat coproduït per diversos països del Mercosur i d’Europa.
La segona a competició del dia, “Damsel” ve de Sundance. Els germans David i Nathan Zellner s’han embarcat en una boja aventura. Escriure, produir, dirigir i fins i tot interpretar una deconstrucció del Western. En una primera escena veiem un vell “predicador” (Robert Foster) lliurar la seva roba i la seva Bíblia a un vidu més jove (David Zellner) que es dirigeix a l’Oest. El vell Oest dóna pas al Nou. D’aquí en endavant la pel·lícula és un crescendo de moments frikis, de sàtira i de paròdia de la simbologia del Western.
I, perquè no, també de les pel·lícules romàntiques. Perquè Samuel Alabaster (Robert Patinsson), lluny de ser un pioner, viatja a l’Oest per recuperar l’amor de la seva vida, la Penélope (Mia Wasikowska). Aquesta, lluny d’esperar-lo, ha refet la seva vida. Penélope no és una damisela en dificultats. “Damsel” està plena d’humor gruixut, que encara que ha arrencat algunes riallades entre la premsa de la Berlinale, no ha calat. Fins i tot s’han sentit algunes esbroncades al final de la projecció.
I després de competir l’any passat amb “En la playa sola de noche” a Berlin, Hong Sang-sooo torna a la Berlinale. “Grass“, la seva nova pel·lícula de tot just 66 minuts, es passa a la secció “Fòrum”. Sang-soo repeteix forma i fons: parelles bevent en un cafè, filmades en blanc i negre. Dones i homes que debaten sobre l’amor i la mort. Ajudats per la permissivitat amb l’alcohol del propietari del bar, un amant de la música clàssica occidental. Kim Minhee, musa del director i Ós de Plata a millor actriu el 2017, interpreta una escriptora que capta totes les converses. Una espècie d’alter-ego del guionista i director.
Envía una resposta