The Florida Project | La Finestra Digital
The Florida Project
7Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

No es van complir els propòsits de Walt Disney. L’èxit del seu pla urbanístic per allotjar a turistes a les proximitats del seu món de fantasia es va quedar finalment en un projecte fallit. Aquesta extensió al voltant del parc temàtic acull en l’actualitat un entorn d’extravagant misèria social i pintorescs motels de colors que alberguen de manera temporal a famílies en els límits de la pobresa. Desheretats d’una societat on el retorn a la dignitat no és una prioritat ni per l’Estat, ni (tan sols) per a ells mateixos.

Sean Baker, realitzador novaiorquès amb gairebé dues dècades de cinema independent a l’esquena, signa amb The Florida Project la seva nova aposta per mostrar aquesta cara poc amable de la marginació, aquest cop des d’un context molt diferent al de Tangerine (2015), però amb un mateix objectiu de crítica social.

Ens presenta dos parcs temàtics paral·lels, en ferotge desigualtat, com subtil ironia per retratar un altre projecte amb tints de fracàs, el de “Moonee”, una nena de sis anys amb un futur previsible i limitat que, des de la innocent mirada de la infància ens deixa absolutament atrapats. Sean Baker aconsegueix mostrar-nos una excel·lent combinació d’actors i personatges, coronada per la fantàstica interpretació de la petita Brooklynn Prince, recentment guardonada com a millor intèrpret juvenil en els Critic’s Choice Awards 2018. Acompanya una sorprenent mare trobada a Instagram (Bria Vinaite) i a un amable Willem Dafoe  qui, amb la seva nova faceta interpretativa, aconsegueix una nominació a l’Oscar com a millor actor secundari.

The Florida project

The Florida Project és una producció intensament emotiva i humana que obeeix a una estètica acolorida i plena de llum, avalada pel acreditat director de fotografia Alexis Zabé, capaç de compondre un aparador visual indispensable per convertir el màgic en real. No obstant això, no acaba d’enamorar causa del seu ritme repetitiu i a una temàtica més que recurrent en el cinema americà. La seva forçada estructura d’anècdotes no evoluciona ni aporta res diferent al que ja coneixem, aconseguint així que la ruta narrativa entri pràcticament en via morta.

Sigui com sigui, tenim com a resultat una pel·lícula de supervivència al marge i en el marge de la fantasia on la pobresa no és elegant ni educada. Un relat d’encant descarat que queda segellat amb una al·lusió crítica a l’increïble contrast construït sobre els mateixos espais de colors vibrants que cohabiten a Amèrica il·lusòria, presumptuosa i plena d’arestes… en aquesta fal·làcia de somni americà despullat d’indigència moral que fins i tot avui en dia, alguns ens pretenen seguir venent.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies