Amb la llarga espera de “Jocs de trons” amb que ens castiguen, HBO s’ha tret de la màniga una nova sèrie que ven com la suplent per als grans enyorats. Vestida de sèrie històrica, “Britannia” pot sorprendre, no massa favorablement, si un no sap que s’hi trobarà. Amb romans, druides i clans celtes a dojo, aquesta ficció està un pèl passada de voltes, sobretot per l’excés de personatges, trames i el gust per la psicodèlia dels 70.

Britannia

De què va?

“Britannia” relata l’intent de l’exèrcit de l’Imperi Romà de conquerir, per segona vegada, les salvatges terres britàniques dominades per tribus celtes  i druides. És l’any 43 aC. Els romans, liderats pel General Aulus Plautius (David Morrissey), arriben amb la determinació de triomfar on Juli Cèsar va fracassar, i conquerir aquesta terra mítica en els límits de l’Imperi Romà. Els clans celtes,  així com els druides que viuen a l’illa no li posaran fàcil. Mentre el General Aulus sembla tenir algun altre tema personal que el mou a conquerir aquelles terres plenes de misteris i màgia.

Aquest és el fet històric concret del que parteix la nova sèrie d’HBO, però només fa falta veure la careta i escoltar les notes d’una cançó psicodèlica dels 70 titulada “Hurdy Gurdy Man” – i el primer cop xoca bastant – per adonar-te que “Britannia” molt realista no serà.

I aquest és el primer avís per a navegants que us dono, si busqueu una sèrie amb fets històrics contrastats, oblideu-vos de “Britannia”. La sèrie que venen com la substituta de “Joc de trons”, en la llarga espera mentre aquesta no torna, parteix d’un fet històric, però és una simple excusa per fer ficció amb sexe, violència, psicodèlia, màgia tribal i un look propi de “Mad Max”.

Britannia

Qui hi ha al darrera?

Sky i Amazon coprodueixen aquesta història de nou episodis sobre l’assalt de l’Imperi Romà al regne místic dels celtes.  Els germans Jez i Tom Butterworth, al costat dels guionistes James Richardson i Richard McBrien, són els creadors de “Britannia”.

La sèrie rodada entre Praga i Gal·les mostra uns paisatges espectaculars, un dels aspectes positius que criden més l’atenció quan un es troba al davant d’aquesta ficció. També el vestuari (el to de blau dels vestits celtes em té el cor robat), així com la seva caracterització i ambientació, és un altre dels aspectes que s’ha de destacar.

Britannia

Un embolica celta que fa fort

Sí, els romans intenten conquerir terres britàniques. Un punt de partida senzillet, no excessivament original però que podria donar peu a una bona sèrie històrica. El fet és que, a partir d’aquí, la sèrie s’endinsa en un garbuix de clans i druides.

Per una banda els Cantii, amb la rebel Kerra (Kelly Reilly) enfrontada permanentment al seu pare. Per l’altra la tribu dels seus pitjors enemics comandada per la reina Antedia (Zoë Wanamaker). Tot això sense oblidar l’esquizofrènic druida, i suposadament posseït per un dimoni, Divis (Nikolaj Lie Kaas) enfrontat a la resta de druides encapçalats per l’estrany (i totalment “Mad Max”), Veran (Mackenzie Crook) i mentre arrossega a la jove Cait (Eleanor Worthington-Cox), que ha vist la seva tribu massacrada pels romans i que vol recuperar al seu pare.

I potser penseu que exagero però no…encara us podria citar més personatges de “Britannia”: el germà de Kerra, la seva cunyada, el fill d’Antedia, entre molts altres. Aquest és el principal problema de “Britannia” i, sobretot, del seu primer capítol: no saber dosificar els seus personatges. Els posen tots sobre la taula sense prioritzar  i només aconsegueixen que l’espectador respiri fons, pregant paciència.

Britannia

La recomano?

El cert és que el primer capítol no convida massa a continuar, i menys si tenies al cap una cosa més com “Vikings”. Però si algun déu (celta o no) resulta que sí, et concedeix paciència, en els següents capítols la cosa millora. Comences a estructurar qui és qui, les aliances, les traïdories, que amaguen i que pretenen… però continua sent una sèrie a la que li faria falta dosificar trames, potser dedicar capítols complets a un o dos personatges i deixar als altres reposar. En aquest aspecte, malgrat que busca suplir a “Joc de trons”, no han après d’un mestre de la narrativa com J.R.R. Martin capaç de tenir un munt de personatges i trames, i amb l’habilitat de fer-les avançar de manera esglaonada i endreçada.

Els personatges, un cop els vas situant, acaben resultant interessants encara que amb algun punt excessiu. També és d’agrair, i sembla que comença a ser habitual en totes les sèries, la gran importància i presència de personatges femenins forts, que tiren endavant per ells sols i que són motor de bona part de la trama.

En resum: no és “Joc de trons”, no és “Vikings” i no és una sèrie històrica. “Britannia” és una ficció que parteix d’un fet històric puntual i algun personatge real per desenvolupar la seva trama amb èpica, les consegüents esquitxades de sang i de violència, la seva dosi de sexe desenfrenat, les conspiracions polítiques i traïdories, amanides amb màgia, misticisme, dimonis, psicodèlia i alguna fumada de més.

Sabent el que hi trobareu, tampoc està malament, però està clar que si vols més rigor històric o alguna cosa més mesurada, hi ha de molt millors, que gran és la vinya seriòfila.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies