Netflix ha començat aquest 2018 amb una de les seves propostes més inclassificables, l’adaptació d’un còmic de Charles Forsman que ha tingut l’entusiasta aval del director general de la companyia i que després d’haver-se estrenat al Regne Unit a l’octubre, arriba ara aquí. Us parlem de la peculiar road movie televisiva de dos inadaptats que ja s’ha convertit en la sèrie del moment: The End of the F***ing World.

De què va?

En James (Alex Lawther) és un noi de 17 anys, que viu amb el seu pare Phil (Steve Oram) i que encara no ha superat el trauma que la seva mare es suicidés quan ell era petit. No té massa habilitat per socialitzar, ni sentir emocions, i es defineix a sí mateix com un psicópata. Després d’haver mort uns quants animals al llarg de la seva vida ha decidit que ja és hora de fer un salt i carregar-se una persona.

A l’escola es creua amb la que creu que será la víctima ideal, l’Alyssa (Jessica Barden), una noia també de 17 anys que viu ignorada per la seva mare (Christine Bottomley) i el seu padrastre (Navin Chowdhry), que ara que tenen uns perfectes bebés bessons en una perfecta casa, no li tenen cap apreci.

Decidit ell a perpetrar l’assassinat i ella a fugir de la seva vida i anar a buscar el seu pare, el James i l’Alyssa es converteixen en companys d’un peculiar viatge.

The end of the f*** world

Qui hi ha al darrera?

The End of the F***ing Worldés una coproducció de Netflix i el canal britànic Channel 4, que de fet ja la va estrenar a Anglaterra el passat octubre. El director de Netflix, Reed Hastings, ha manifestat obertament que aquesta sèrie és una de les seves apostes personals i de les que més li han agradat de les que han passat per la plataforma. A les seves xarxes socials, l’ha definida com “La més adictiva, salvatge i original que he vist en molt de temps”.

El seu creador i productor és Jonathan Entwistle, qui fins ara només havia rodat anuncis i curtmetratges, l’últim dels quals TEOTFW (2014) li va servir com a pilot d’aquesta sèrie. La història es basa en la novel.la gràfica del mateix títol de Charles S. Forsman, un premiat autor britànic que ha publicat altres còmics com Revenger, Slasher i I Am Not Okay With This.

La direcció se l’han repartida entre el propi Entwistle (els 5 primers episodis) i Lucy Tcherniak.

Del repartiment reconeixereu al protagonista Alex Lawther del capítol de Black Mirror “Shut up and dance“. L’Alyssa, Jessica Barden, ja havia participat al pilot i en el passat ha alternat sèries (Penny Dreadful) i pel.lícules. També us resultarà familiar la Gemma Whelan (la Yara Greyjoy de Juego de Tronos).

La road movie de dos joves inadaptats

The end of the f*** world” no manté exactament la premisa inicial, les ganes del James de matar l’Alyssa i les de l’Alyssa d’enamorar el James, acaben derivant sobretot a partir del tercer capítol, en una d’aquelles road movies de maduració i descobriment personal.

Però aquest viatge té moltes peculiaritats perquè el seu parell de protagonistes són uns outsiders en tota regla, dues persones que no saben quin lloc ocupen al món, relacionar-se o expressar els seus sentiments.

Així la seva historia esdevé un guió que hagués pogut passar per les mans de Tarantino o dels Coen, un Amor a Quemarropa adolescent per les noves generacions.

I a través de la narració en off dels pensaments d’un i de l’altra, aniran aconseguint que els hi agafem cert carinyo, tot i la seva distorsionada manera de comportar-se, perquè aprendrem a veure’ls com dos joves perduts en un món cruel, en una constant fugida endavant de conseqüències imprevisibles.

The end of the f*** world Netflix

La recomanem?

Rotundament sí. D’entrada perquè The End of the F***ing Worldés una sèrie fresca i inclassificable que suposa una proposta diferent al panorama televisiu.

També perquè la seva durada, 8 capítols de 20 minuts que a més són dinàmics i adictius, fan que es pugui veure en una o dues tardes. I és d’agrair davant de tanta oferta de sèries, trobar-ne una que troba el temps precís per explicar el que vol explicar amb ritme i sense estirar-se més del compte.

Sumem-hi que la història atrapa i provoca una mescla de sensacions sense donar treva. Els seus protagonistes són uns bitxos raros, però també son dos joves que desperten empatia, perquè un no pot deixar de sentir certa tendresa en veure’ls tant perduts davant els seus traumes, somriure amb la manera com afronten els problemes i esfereir-se també de les seves sociopates reaccions. Un coctel explosiu i interessant.

A tot plegat hi ajuda un muntatge dinàmic que alterna flashbacks sobre les seves infancies, els moments presents i les seves reflexions en unes molt presents veus en off que aconsegueixen no fer-se pesades.

I encara per afegir-hi un altre element, la banda sonora és una delicia. Des del clàssic “Keep On Running” de The Spencer Davis Group a tot un seguit de grups que beuen del blues, soul, country i rock nordamericà: Mazzy Star, The Bonnevilles, Richard Myhill, Carl Smith, Fletwood Mac o Fern Jones, per citar-ne només alguns, posen música a les aventures del James i l’Alyssa.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies