L’Editorial Impedimenta ens porta vint contes de fantasmes escrits per algunes de les mestres victorianes del relat esgarrifós. Un llibre ideal pels amants d’ambients victorians, gòtics i inquietants descrits amb veu de dona per gaudir a la vora de la llar de foc o tapat amb una manteta.
Què fa que les històries victorianes de fantasmes siguin tan perfectes per llegir a la calor d’una llar de foc (o en el seu defecte en el sofà tapat amb la manteta) en una nit fosca? Històries de mansions abandonades, de viatges en cotxes de cavalls per erms desolats, de castells en penya-segats, de belles dones sepulcrals, de fosques històries familiars en què els avantpassats no acaben d’anar-se’n del tot … Un gènere en el qual algunes eminents dames novel·listes, especialistes en el que és més esgarrifós, van marcar tendència.
Les vint històries incloses en aquest volum abasten el regnat de la reina Victòria i compten amb aportacions d’autores clàssiques com Charlotte Brontë, Elizabeth Gaskell, Margaret Oliphant o Willa Cather. Al seu costat altres noms no tan coneguts però no menys especialistes en el tenebrós, ni menys hàbils en l’ensurt. Ambientats a les muntanyes d’Irlanda, en una vila mediterrània o en una tètrica mansió de Londres, aquests relats evidencien la fascinació victoriana per la mort i pel que hi havia més enllà, amb atmosferes suggerents, enginy i molt, molt d’humor.
No són històries violentes, la por és més psicològica. I encara que els relats són molt descriptius respecte als llocs i espais, pel que fa als esperits o presències tot es suggereix i quasi no s’incideix l’aspecte. Es deixa espai a la imaginació del lector. Elles expliquen, amb un narrador omnipresent, quasi mai creient d’aquesta mena d’històries i que acaba fent-ho per nassos… Els relats acostumen també a ser un reflex de la societat que viuen les autores, moltes d’elles miren de criticar el paper de la dona en aquell moment.
Aquest recull de “Damas oscuras” és un llibre ideal per tots els amants dels ambients gòtics, de les èpoques victorianes, del romanticisme més tràgic o, simplement, els desitjosos de l’esgarrifança mentre llegeixen arraulits o bé a la vora del foc o bé ben tapadets amb una manta al sofà. Ideal també per la cura que sempre té Impedimenta en l’edició de les seves obres.
Envía una resposta