Amb motiu de la publicació del llibre “Los Hermanos Coen” de Ian Nathan ens veiem obligats, gratament obligats, a triar i recomanar 6 de les seves pel·lícules. Cal remarcar que es fa difícil triar només 6,  però encara ho és més establir un rànquing. Per aquest motiu aquí deixem les escollides sense un ordre qualitatiu.

Muerte entre las Flores (Miller’s Crossing) (1990)

Muerte entre las flores Gabriel Byrne

Reconec que tinc debilitat per aquesta cinta. Va ser la primera pel·lícula que vaig veure dels Coen i em va deixar sense paraules. Segurament queda amagada sota d’altres més sonats com Fargo o El gran Lebowski però té una qualitat visual i una estructura que fascina.

És una adaptació de David Hammet que ens situa al 1929 i tracta de la rivalitat entre dos amics que es disputen l’amor d’una dona. Leo, un gàngster que domina la ciutat i Tom la seva mà dreta trencaran els seus llaços generant tot un seguit de conflictes.

Es tracta d’un homenatge al cinema negre on els Coen posen el seu segell característic amb demolidors diàlegs, una fotografia cuidada, tocs d’humor continguts i una banda sonora que combina mil·limètricament amb les imatges.

Barton Fink (1991)

Barton Fink John Turturro

Premiada al Festival de Cannes amb la palma d’or a la millor pel·lícula, el millor actor, John Turturro i millor director, va ser l’obra que va posar definitivament als de Minnesota al panorama internacional. Un film molt valorat per la crítica especialitzada.

Barton Fink és un escriptor que es trasllada a Hollywood per fer el guió sobre un lluitador. Instal·lat al seu hotel comença a patir un bloqueig mental. Un veí d’habitació (John Goodman) intenta ajudar-lo però la situació es va complicant de manera exponencial.

No és una obra fàcil de veure, el seu ritme pausat i la deriva embogida de Barton i tot el que l’envolta (la seva habitació podria aparèixer als crèdits com a actriu secundària), la poden fer difícil de pair i fins i tot indigesta. Molts la consideren la seva millor creació, d’altres la major pressa de pèl dels darrers temps. Cal veure-la i opinar.

Fargo (1996)

Fargo Frances McDormand

Aquesta si que és la pel·lícula que tothom pot estar d’acord que ha d’estar, sí o sí entre les millors dels Coen, fins i tot la gran majoria la posarien al més alt del pòdium. Va ser reconeguda internacionalment amb multitud de guardons entre els que destaquen la seva entrada als Oscars amb 7 nominacions dels que finament se’n va endur el de  millor actriu i millor guió original.

A la freda i blanca Fargo, un home contracta a dos delinqüents per segrestar a la seva dona i poder gaudir dels diners del rescat. Una sèrie de circumstàncies van complicant el pla inicial fins al punt de la intervenció policial, una investigació que la portarà una embarassada agent local (Frances McDormand).

Un relat de l’Amèrica profunda i rural on els creadors posen molta violència amb la dosi exacta d’humor per contenir un relat difícil de millorar. Un film que recorda a la seva òpera prima Sangre fàcil.

El Gran Lebowski (1998)

El gran Lebowski John Goodman Steve Buscemi Jeff Bridges

Aquí considero que no hi ha discussió, la millor comèdia dels Coen. Intepretacions genials de Jeff Bridges (El Nota) i John Goodman (Walter), aparicions estel·lars com la de John Turturro (Jesús) i un guió que configura tota una trama en torn a un malentès per una catifa. Una pel·lícula que no perd amb els anys i que continua fent riure visionat darrera visionat. Per algun motiu es deuen celebrar anualment convencions i festivals per tot el món per rememorar-la passats ja 20 anys de la seva estrena!

O’Brother! (2000)

O'Brother George Clooney John Turturro

Lliure Adaptació d’Homer. La trama s’ubica als anys 30 al Sud dels Estats Units, on Everest Ullissess (George Clooney), un petit delinqüent es capturat i planeja fugar-se.

És una petita joia on els germans Coen donen personalitat pròpia a una història clàssica i universal. Una comèdia d’aventures amb una banda sonora increïble i una boníssima fotografia que acompanyen a un George Clooney memorable.

No es país para viejos (2007)

No es pais para viejos Javier Bardem

L’acció aquesta vegada es situa a la frontera de Texas al 1980. la història entrellaça la vida de tres personatges al voltant d’un intercanvi de drogues fallit.

Per molts es considerada la darrera bona pel·lícula dels Coen, un retorn als seus orígens, al cinema negre, a la violència desfermada, a l’Amèrica profunda. Molt ben valorada pels crítics cinematogràfics i a la vegada guardonada amb 4 estatuetes als Premis Oscar incloent millor pel·lícula, direcció, guió adaptat i actor secundari a Javier Bardem.

Potser algú troba a faltar altres títols que s’han quedat pel camí com Arizona Baby, A propósito de Llewyn Davis, Valor de Ley o Sangre Fácil, potser hauríem d’haver posat totes però a la vida s’ha de triar i aquestes han estat les que personalment trobo més rellevants.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies