Tot just abans d’acabar l’any, Netflix penjava a la seva plataforma una nova entrega de Black Mirror, la sèrie ideada per Charlie Brooker que porta anys explicant-nos històries sobre les conseqüències de l’ús de la tecnologia, de manera entre el profètic i el directament temible. En aquesta ocasió es tracta de 6 capítols que conformen la que seria la quarta temporada. Vistos tots, aquí us deixem la llista ordenats de millor a pitjor (en la nostra opinió) del que dóna de sí la darrera dosi de Black Mirror:
1. Hang the DJ
Un sistema virtual s’ha fet amb el control de les relacions de parella. Cada individu té un dispositiu que li organitza les relacions amoroses. Tot comença amb una cita entre dues persones emparellades pel sistema. Un cop es coneixen, si els dos hi estan d’acord, poden consultar al dispositiu la durada que tindrà la seva relació. Durant aquest temps, no es poden separar i han de seguir la relació fins al final. Aquest sistema promet un 99,8% de fiabilitat, elimina les noses de buscar-se parella un mateix, va aprenent del comportament de cadascú i assegura que, al final, proporcionarà a cada persona l’emparellament amb la seva mitja taronja definitiva. Quan en Frank (Joe Cole) i l’Amy (Georgina Campbell) tenen la seva primera trobada, senten una connexió especial, però en canvi quan consulten els dispositius, aquest els diu que la seva relació durarà molt poc. En aquest moment es plantejaran si realment han de confiar més en el seu instint o en la infalibilitat del sistema.
Dirigit per Timothy Van Patten, Hang the DJ és un capítol amb pur esperit Black Mirror, mostrant-nos com una tecnologia ha canviat el comportament de la societat en algun aspecte i com això entra en conflicte amb l’essència humana. Aquí es fa referència directa a tot el munt d’aplicacions que ajuden a lligar, portant-les a l’extrem. Perquè sí, trobar parella de manera natural té les seves dificultats i inconvenients, però, fins a quin punt hem de creure que una app o una web saben preveure qui és la persona amb la que serem més compatibles?
2. USS Callister
En Robert Daly (Jesse Plemons) és el cofundador d’una milionària empresa que ha creat una realitat virtual a la que la gent pot evadir-se. Dins d’aquesta Infinity en Robert ha dissenyat un joc inspirat en una mena de Star Trek de sèrie B al que ell mateix es trasllada per convertir-se en el capità d’una nau interestelar dirigint una tripulació formada per companys de feina que a la vida real no li fan massa cas però que aquí han de complir les seves ordres. Entre aquests hi ha l’antipàtica recepcionista (Milanka Brooks), el becari (Osy Ikhile), l’altre cofundador de l’empresa (Jimmi Simpson) o la nova programadora (Cristin Milioti).
USS Callister és el capítol més llarg d’aquesta temporada i pot semblar una mica allunyat de la línea general de Black Mirror. Però aquest divertimento freaky que juga amb el contrast temporal entre un futur de tecnología virtual i un passat de sèries amb efectes especials i guions cutres, parla d’una manera original de les dificultats per relacionar-se en un món on, tot i que ser el techie empollón t’hagi portat a l’èxit empresarial, pots seguir essent un perdedor social. Però allà estan les xarxes socials i les realitats virtuals per poder projectar un altre jo i ja posats, si el teu jo real no t’agrada, inventa’n un al teu gust encara que la cosa se’t pugui acabar escapant de les mans.
3. Cocodrilo (Crocodile)
La Mia Nolan (Andrea Riseborough) és una reputada arquitecta feliçment casada i mare d’un nen de nou anys. Sembla que la vida li somriu per fi, tot i que porta a la consciència una decisió del passat. Una nit, en un hotel després de donar una conferencia, serà testimoni de l’atropellament d’un noi. Una agent d’assegurances (Kiran Sonia Sawar) amb una tecnologia capaç de captar els records de la gent, la voldrà interrogar com a testimoni. Però els secrets que la Mia té al cap no són dels que es revelen sense conseqüències.
Dirigit per John Hillcoat, Crocodile és el capítol amb més toc de thriller. La història és d’aquelles que comença amb un incident casual i van escalant més i més fins al seu desenllaç. La tecnologia que s’aborda en l’episodi son uns petits xips que col.locats al cap d’una persona poden capturar-ne les imatges que van veure, el que resulta útil per tota mena d’investigacions en que el testimoni de paraula no és sempre fiable.
4. Arkangel
Després que un dia en el parc, la Marie (Rosemarie DeWitt) tingui un ensurt de mort en perdre de vista uns moments la seva filla Sara, decidirà entrar a formar part d’un programa pilot anomenat Arkangel. En aquest, se li implantarà un dispositiu a la nena, que li permetrà a la seva mare en tot moment saber on és, veure el que ella veu, i fins i tot pixelar-li la realitat que no vol que vegi. Així, la Sara (Brenna Harding) anirà creixent aliena a qualsevol cosa que li pugui provocar por, estrès o simplement que la Marie no consideri adequat per ella. I quan finalment entri en contacte amb totes aquelles coses que li havien estat privades, el xoc de realitat tindrà males conseqüències.
El capítol que ha dirigit Jodie Foster per aquesta temporada de Black Mirror és el que a nivell tecnològic més s’acosta a la realitat. “Arkangel” posa el dit a la llaga a la tendència cada cop més generalitzada de sobreprotegir els fills i aprofitar les noves tecnologies per aconseguir la tranquilitat com a pares a través del control dels petits. Però si a algú se’l priva de tot el que pot ser nociu, desagradable, violent o estressant, com es prepara a la persona per una realitat que sí conté tots aquests elements?
5. Black Museum
La Nish (Letitia Wright) és una noia de viatge per carretera que para a una estació de servei al mig del desert per recarregar el seu cotxe. Mentre espera, es troba un peculiar museu regentat per l’estrafolari Rolo Haynes (Douglas Hodge), que conté diversos objectes criminològics. Donat que ella és la única visitant del dia, en Rolo li ofereix un tour personalitzat en que li anirà explicant les històries relacionades amb alguns dels objectes exposats.
Dirigit per Colm McCarthy, Black Museum funciona com un 3 per 1 de històries imprevistes que acabaran tenint una connexió. A la primera, un metge comença a utilitzar un dispositiu que li permet sentir el dolor dels seus pacients i així millorar els seus diagnòstics. A la segona, un home es transfereix la consciència de la seva dona en coma al seu cos perquè ella pugui veure i sentir el seu fill. I a la tercera, un condemnat a mort accepta formar part d’un experiment perquè part de la seva ànima sobrevisqui a la cadira elèctrica però acaba convertit en una atracció on els visitants es poden divertir electrocutant-lo.
6. Cabeza de metal (Metalhead)
En una Irlanda post-apocalíptica, la Bella (Maxine Peake), en Clarke (Jake Davies) i l’Anthony (Clint Dyer) es disposen a robar en un magatzem abandonat. El que busquen és un objecte que pot procurar una mica de felicitat a algú que coneixen i que està a punt de morir. Però quan entren a l’edifici, s’hi troben un gos mecànic vigilant. La Bella aconsegueix sortir ferida del magatzem però el gos implacable està disposat a donar-li caça fins acabar amb ella. Comença així una cursa a vida o mort per poder sobreviure i tornar amb el poc que queda de la civilització.
David Slade és el responsable de dirigir el capítol més fluix d’aquesta temporada. Amb una concepció conceptual, rodat en blanc i negre, Metalhead se surt bastant de la línea Black Mirror i esdevé una mena de survival que aconsegueix generar tensió, però en un context no massa explicat, on l’únic sentit concret de tot plegat el posa la imatge final que ens mostra què buscava la Bella al magatzem.
Envía una resposta