Bé això s’acaba i un any més no ens hem pogut estar de reunir les opinions de l’equip cinèfil de La Finestra i elaborar la llista de les pel.lícules que en el nostre parer no us haurieu d’haver perdut aquest 2017. Ha estat un any ple de controversies al món del cinema, des del sorprenent final de la gala dels Oscars, als moviments anti assetjament sexual que están sacsejant Hollywood o els encesos debats entre defensors i detractors dels grans blockbusters de l’any. Però també han estat 365 dies en que molt bones pel.lícules han anat passant per les pantalles. Nosaltres ens quedem amb aquestes. I vosaltres?
1. La La Land
Tant ens fa el que digués el sobre de Warren Beatty a la gala dels Oscars, per nosaltres La La Land, el musical de Damien Chazelle, amb Emma Stone i Ryan Gosling es va guanyar als nostres cors el títol de pel.lícula de l’any. Cinema dins del cinema, color, la ciutat de Los Angeles, un vestuari perfecte, una història d’amor amb la parella amb més química en pantalla i una banda sonora que encara no ens hem pogut treure del cap.
2. Dunkirk
Per aquí som força fans de Christopher Nolan i aquest any el director ha tornat a sorprendre’ns en positiu. Protagonitzada per Cillian Murphy, Mark Rylance, Tom Hardy, o Kenneth Branagh, la seva narració de l’evacuació de milers de soldats d’una platja durant la Segona Guerra Mundial, explicada en tres franges temporals sobreposades esdevé un thriller intens i una experiencia sensorial única.
3. Blade Runner 2049
Encara que no les teníem totes davant la noticia que anaven a fer una seqüela d’un clàssic intocable del nostre top cinèfil, també teníem la confiança que si algú podia obrar el miracle de no desmerèixer l’original era el director Denis Villeneuve. I el que ens vam trobar és que amb tot el respecte i reverència per la predecesora, la continuació és una joia cinematogràfica de les que no s’han de deixar passar en pantalla gran.
4. Manchester frente al mar
A principis d’any ens vam emocionar amb aquest drama dirigit i escrit per Kenneth Lonergan i protagonitzat per Casey Affleck, Michelle Williams i Lucas Hedges. Un delicat seguit de contrastos que barreja temps, tons i emocions, amb grans temes abordats a través de llocs i persones petites: els llaços que fan les families, la superació del dolor, la pèrdua, la culpa i el perdó.
5. El sacrificio de un ciervo sagrado
En el seu sisè llargmetratge Yorgos Lanthimos tornava a reptar-nos amb una història pertorbadora, incòmoda i psicològicament violenta protagonitzada per Colin Farrell, Nicole Kidman i el jove Barry Keoghan. Una pel·lícula complexa i desacomplexada que posa a prova l’espectador amb un dilema maquiavèl·lic.
6. Dos antiherois en decadència: Logan i John Wick2
Aquest 2017 hem gaudit amb el retorn de dos antiherois en hores baixes. Dirigit per James Mangold, Hugh Jackman es posava a la pell, segurament per últim cop, de Lobezno en una historia a cavall entre la malenconia, el cansament i la redempció. Per la seva banda, Keanu Reeves repetia a les ordres de Chad Stahelski com l’assassí a sou John Wick en un film d’acció, pura, crua, sense concessions, contínua i al gra carregat d’estilisme visual.
7. Toni Erdmann
D’Alemanya i de la mà de Maren Ade ens arribava una de les històries més sorprenents de l’any. Guanyadora del premi de la crítica al Festival de Cannes de 2016, Toni Erdmann ens explica una història d’una gran sensibilitat i naturalitat, sobre un pare que intenta recuperar la humanitat de la seva filla, una executiva d’èxit, a través de l’invenció d’un personatge grotesc que la sotmet a situacions incòmodes i gens convencionals.
8. Tripleta d’animació: Coco, Your Name i La tortuga roja
Tres són les pel.lícules d’animació que volem destacar de la collita d’aquest 2017 i que en justicia competeixen de tú a tú amb els films d’acció real. A Coco, la nova meravella de Pixar, es fa un emotiu ús de la festivitat del Día de Muertos mexicana per construir una bonica historia sobre la memoria, la familia i els somnis. A la japonesa Your Name, Makoto Shinkai, composava una màgica trama sobre la conexió entre un noi i una noia de vides molt diferents allunyats pel temps i l’espai. I a La tortuga roja, l’holandès Michael Dudok de Wit prescindia de diàlegs per mostrar-nos la màgia de la relació d’un nàufrag amb el seu entorn.
9. The Disaster Artist
Just abans d’acabar l’any ens ha arribat la guanyadora de la Conxa d’Or del Festival de San Sebastián. Un exercici de cinema dins del cinema en el que James Franco i el seu germà Dave Franco ens apropen la tragicòmica història del rodatge d’una de les pitjors pel.lícules que s’han fet mai: The Room.
10. Swiss Army Man
La guanyadora del Festival de Sitges 2016, escrita i dirigida per Daniel Kwan i Daniel Scheinert, i protagonitzada per Paul Dano i Daniel Radcliffe ens va sorprendre i emocionar amb la seva original i impossible història entre un nàufrag i un cadáver que sota amagava una devastadora reflexió sobre la soledat.
11. Colossal
I per sorprenent també i perquè un cop més Nacho Vigalondo ens mostrava la seva capacitat per fer funcionar a diversos nivells històries que sobre el paper podrien semblar una marcianada, en aquesta llista no podíem oblidar-nos de Colossal. Amb l’aval de Anne Hathaway i Jason Sudeikis com a protagonistes, el càntebre ens explicava les terribles conseqüències dels nostres actes a través d’una noia intentant refer la seva desastrosa vida en un poblet d’Estats Units, un amic d’infància que ara regenta un bar i un monstre gegantí que sembra el pànic a Corea.
12. La guerra del planeta de los simios
Matt Reeves tancava l’esplèndida trilogia amb la batalla final entre humans i simis en el que ha sigut la saga blockbuster més emotiva dels darrers temps, sobretot gracies a la interpretació del mico Cesar a càrrec d’Andy Serkis i unes històries que apel.len al més bàsic de la humanitat ja sigui en el cos de persones o animals.
13. A ghost story
David Lowery ens proposa una història minimalista i intimista sobre un fantasma, recuperant als actors Casey Affleck i Rooney Mara als qui ja havia dirigit a “En un lugar sin ley”. Poètica i fràgil a la vegada que cruel i trista és capaç de tocar-nos la fibra i despertar-nos la melancolia amb ben poc.
14. Star Wars episodio VIII: Los últimos Jedi
Sí, ha generat polèmica com poques pel.lícules en els darrers temps però Star Wars segueix essent del més cinematogràfic que es pot veure en una pantalla gran. A La Finestra no ens hem salvat del debat, amb els detractors criticant sobretot decisions de guió (potser algunes les entendrem a l’episodi IX?) i els defensors recolzant la valentia que ha demostrat Rian Johnson per portar la saga galàctica cap a noves direccions. Però tenim consens en què en acció, dissenys d’escenaris, banda sonora, vestuari, èpica i misticisme, Star Wars és del més gran que hi ha al setè art.
15. Cinema de casa: Estiu 1993 i Incerta Glòria
Aquest 2017 ha estat un bon any pel cinema català i no podíem acabar la llista sense recordar les dues pel.lícules que es disputaran gran part dels propers premis Gaudí. A Estiu 1993, Carla Simón debutava posant-nos el nus a la gola amb una història tant sencilla com que ens feia rememorar les nostres pròpies infanteses a través dels ulls d’una nena que ha de passar l’estiu amb els seus tiets al poble després de la mort dels seus pares. I a Incerta Glòria, Agustí Villaronga adaptava la novel.la de Joan Sales, una historia de passions amoroses i amistats traïdes durant la Guerra Civil.
Envía una resposta