Wonder Wheel
7.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Amb una pel.lícula per any des de fa dècades, moltes psiconeures personals que abocar-hi i un bon grapat de crítics, sobretot els nordamericans, més disposats en jutjar la seva persona que el seu cinema, la filmografia de Woody Allen fa anys que no està exempta d’alt i baixos. Però aquest any, arriba a la seva pel.lícula número 50 demostrant que encara està en forma i que el retorn a casa després de les seves discutibles aventures europees, li ha provat força bé.

A “Wonder Wheel”, la Ginny (Kate Winslet) és una dona que viu a Coney Island (NY), casada amb en Humpty, l’operador del carrousel (Jim Belushi), i mare d’un nen amb una extranya afició a cremar coses (Jack Gore). Frustrada i atrapada en un matrimoni gens excitant i una feina de cambrera sense cap expectativa, només li faltava que la filla del seu home (Juno Temple) es presenti a casa seva demanant ajuda per amagar-se del seu marit mafiós que la vol matar. Quan la Ginny coneixi al socorrista de la platja, en Mickey (Justin Timberlake) creurà haver trobat per fi una mica de passió a la seva vida.

Wonder Wheel

Un narrador de la historia que interpel.la directament al públic, una dona infeliç i un embolic amorós a quatre bandes, elements habituals en el cinema de Woody Allen.

Però aquí hi ha dos noms propis que fan que aquesta sigui quelcom més que una típica pel.lícula Allen, o almenys de les que, dins de la filmografia de qui porta fent quasi una peli per any des de finals dels 60, valen la pena de veure.

Un és el del cinematògraf italià Vittorio Storaro. El seu ús de la llum i els colors del vibrant i colorit passeig de Coney Island i les seves atraccions, en contrast amb el decadent cromatisme de la casa de la Ginny i el Humpty, esdevé un transmisor del contrast d’emocions i converteix “Wonder Wheel” en un dels films més visuals de Woody Allen.

L’altre és el de Kate Winslet. I és que quan Allen compta amb una gran actriu, les seves històries pugen molts enters. Ho va aconseguir amb Cate Blanchett a “Blue Jasmine” i ara és la británica que personifica el daltabaix emocional de la historia amb una brillant actuació.

Amb ells, Allen vesteix aquesta postal d’esperances trencades que beu directament de les dramatúrgies de Tennessee Williams o Eugene O’Neill, contraposant el vibrant món de la platja dels anys 50 amb la gàbia quasi teatral on viuen els seus protagonistas, i establint un joc de plans oberts pels exteriors i extrems acostaments de la càmera a aquells a qui la vida ja no complirà cap somni.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies