La cena
6Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Fins on és capaç d’arribar un pare per a encobrir el delicte injustificable del seu fill? Aquesta és una de les preguntes que planteja la lectura de La cena, novel·la provocadora i de gran èxit internacional, escrita per l’holandès Herman Koch. Una de les pel·lícules nord-americanes de la passada edició de la Berlinale fou la tercera adaptació d’aquesta obra, dirigida pel director i guionista d’origen israelià Oren Moverman, i protagonitzada per un important ventall d’actors: Richard Gere, Laura Linney, Steve Coogan i Rebecca Hall.

L’argument desenvolupa la trobada de dues parelles, reunides en un restaurant exclusiu, per a abordar un assumpte violent en el que estan immersos els seus fills. El film forma part d’aquest conjunt de films que tenen el seu origen argumental a sopars amistosos, però durant els quals afloren les tensions i el costat fosc de l’ésser humà, com les excel·lents Coherence (James Ward Byrkit, 2013), La invitación (Karyn Kusama, 2015) o la darrera pel·lícula d’Álex de la Iglesia, Perfectos desconocidos, actualment en cartellera.

La cena

Moverman va fer el seu debut com a director amb The Messenger (2009) amb la que va aconseguir un gran èxit i diversos premis internacionals, com l’Ós de Plata a Berlín al Millor guió, també de Moverman. Com a guionista, també és responsable dels prestigiosos guions de I’m not there (Todd Haynes, 2007) i Love & Mercy (Bill Pohland, 2015). En aquesta ocasió, el guió mostra una gran habilitat per a desplegar la intriga de la història, a través d’uns vibrants monòlegs creuats, però es veu perjudicat per uns flashbacks confusos, tediosos, i una veu en off que no aporta res. A més, el final obert del film resulta bastant insatisfactori.

No obstant, l’estel·lar elenc actoral del film fa que el seu desenvolupament es segueixi amb força interès. El quartet protagonista està excel·lent, especialment un Richard Gere que en els darrers anys tria els rols que millor s’ajusten a les seves capacitats interpretatives. En aquesta pel·lícula també destaca la fotografia, de Bobby Bukowski, desenvolupada a partir d’un elegant joc de clars i obscurs molt pertinents per a la trama.

La cena és un drama pertorbador però irregular. Ofereix un interessant estudi psicològic d’uns personatges enfrontats a una situació de tensió i una complexa reflexió sobre la família, però el seu guió no sap tancar amb encert les diferents trames de la història i les diverses veus creuades acaben convertint-se en reiteratives.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies