Que Les Noies de Mossbank Road serà un dels èxits de la temporada te n’adones al cap de cinc minuts de començar. De fet, ja t’ho pots imaginar veient el repartiment i qui està davant del projecte. Malgrat que l’obra de la dramaturga britànica Amelia Bullmore és desconeguda al nostre país de ben segur que els seus personatges la Di, la Viv i la Rose es faran ràpidament un lloc (les tres juntes) al nostre cor.
Al principi ens dóna la benvinguda una il·luminació acurada (moderna, sofisticada…) i un espai gairebé nu però ple de potencialitats per tal que s’ompli de vida. I quina vida que hi haurà! La presentació de personatges és excel·lent. Unes pinzellades breus plenes d’humor i energia (que es mantindrà durant tota l’obra) ens deixen entreveure el caràcter i el context de les tres protagonistes. Tres noies que comencen el seu primer any d’universitat i el seu primer any fora del seu entorn familiar. Tres desconegudes que forjaran una amistat única compartint complicitats, mals entesos, alegries, somnis i penes. Mossbank Road esdevé el baluard alliberat on elles creixen i es fan fortes. Des del pis compartit s’enfronten juntes a un món complex, canviant i sovint cruel que les posarà constantment a prova.
L’amistat és el gran tema de la peça i està treballada en tots els aspectes: espai sonor, il·luminació, direcció, dramatúrgia… però on se’ns fa més evident és en la interpretació de Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat. La sinergia que han aconseguit les tres damunt l’escenari és tan elaborada que sembla d’allò més senzilla. A banda dels diàlegs ara elèctrics, ara profunds, han aconseguit crear un codi de gestos i mirades que sobrepassen el text i ens fan espectadors d’una fràgil intimitat.
L’altre gran tema és la feminitat (o les feminitats) i com viure-les. Tenir desig sexual (o no tenir-lo), estudiar l’opressió de l’heteropatriarcal, les diferents orientacions sexuals, com ser dona, ser mare, ser filla… com ser feliç. I crec que aquí veiem el gran treball i sensibilitat de Sílvia Munt qui ha sabut cuidar amb respecte totes les diversitats plantejades pels personatges i crear el clima necessari perquè quedi totalment impregnat sense ser-ne l’eix vertebrador.
Durant el transcurs de la peça veiem com aquesta amistat i aquestes feminitats van evolucionant mentre van creixent els personatges i es va estretint (o no) els llaços d’afecte entre elles. La primera part amb diàlegs breus al costat d’un telèfon compartit o en els espais comuns serveixen de tempteig. Més endavant, al pis de Mossbank on les noies conviuen entre la quotidianitat i els fets extraordinaris que les marcaran de per vida i, per últim, en un temps més lent, més reposat, més adult que coincideix amb l’amistat que sobreviu al dia a dia frenètic i es va retrobant només de tant en tant. Aquests canvis i alguns girs de guió inesperats (però malauradament de massa actualitat) li donen a la peça un ritme espectacular.
Les Noies de Mossbank Road és una obra que sota una pàtina d’allò que sovint anomenem “teatre comercial” amaga un treball exquisit i una història que és una mar de fons remoguda, divertida i salvatge que s’encarna durant 90 minuts en tres grans actrius però que, d’alguna manera, tots sempre portem a dins.
Direcció: Silvia Munt
Intèrprets: Clara Segura, Marta Marco, Cristina Genebat
Teatre: La Villaroel
Dates: Fins el 28 de gener
Preus: Entre 14 i 30€
Compra d'entrades
Envía una resposta