Star Wars Episodio VIII: Los últimos Jedi
6Valoració
Puntuació dels lectors: (2 Vots)
8.9

Star Wars és una religió. Els fans som creients i cada aproximació a una nova pel·lícula de la saga provoca reafirmacions de la fe o flagel·lacions davant la pressa del nom de la força en va.  “Los últimos Jedi”, l’episodi VIII de la saga, ja està generant debats i divergències d’opinions que no tenen terme mig.

I em toca fer la crítica de l’última pel·lícula de la saga i, sincerament, no sé si me’n sortiré. Crec que l’adjectiu que millor defineix la meva sensació un cop acabat el visionat és desconcert. Tinc clar que no m’ha agradat molt, però tampoc m’ha horroritzat per complet. És diferent al que esperava i encara ho he de digerir, probablement amb un segon visionat.

“Los últimos Jedi” és un exercici bàsicament antinostàlgic que, al mateix temps, mira de tenir la dosi suficient de nostàlgia per a no matar de cop al fan més recalcitrant. Després d’”El despertar de la fuerza”, inspirada clarament en “La guerra de las galàxies” original, crec que la majoria esperava o temia que aquesta segona pel·lícula prendria la mítica “El imperio contraataca”, la millor de totes de les sagues hagudes i per haver, com a referència.

The last Jedi Los últimos Jedis

Hi ha alguna cosa de l’episodi V en les escenes on es parla de la força, en la relació entre un mestre fracassat com és Luke Skywalker (Mark Hamillamb una aprenent poderosa com és Rey (Daisy Ridleyi el desdibuix de la línia entre llum i foscor a través de la relació entre Rey i Kylo Ren (Adam Driver). I aquest món dels creients es trenca, alguns cops bruscament, amb escenes més innòcues, amb un humor infantil arrebossat d’animalons que farciran el marxandatge de Disney de cara al Nadal. Tot plegat genera un cert punt de surrealisme sobretot quan et trobes una escena d’humor absurd amb una que sembla extreta de “Bola de drac”.

“Los últimos Jedi” busca ser un trencament, un renaixement, un oblideu-vos dels vells Jedis. Hi ha una nova generació, una nova ordre i, en aquest sentit, obre una porta a una tercera pel·lícula que no sabem, en absolut, a on ens portarà.  És, per tant, una aposta valenta i atrevida comandada per Rian Johnson que sacseja els fonaments de la força, que sap fer evolucionar el personatge de la Rey, on regnen les dones fortes com la General Organa (la nostra adorada Carrie Fisher) o la Vice Almirall Holdo (Laura Dern) mentre Poe Dameron (Oscar Isaac) marca terreny i Finn (John Boyega) deambula entre el vull i no puc del seu personatge. Al mateix temps repeteix esquemes en d’altres com el General Hux (per molt que ens encanti l’accent de Domhnall Gleeson en la versió original) o la Capità Phasma (Gwendoline Christie), esgotant-los i afegeix personatges com Rose Tico (Kelly Marie Tran) o DJ (Benicio Del Toro), amb un carisma divers (millor ell, que ella).

The last Jedi Los últimos Jedi

I el meu resum bàsic és: no sé que més dir-vos. Crec que és una d’aquelles pel·lícules que un va a veure havent-la imaginat molts cops partint de teasers, tràilers i imatges. I la diferència entre el que tu volies, el que s’ha fet i com s’accepti, marca la nota final. I en el meu cas no és ben bé el que m’esperava.  No em molesta que miri de trencar esquemes, sí l’humor fora de lloc i l’excés de bestioles que no hi pinten massa res excepte que són “mones”.  Suposo que no us queda altra que anar-la a veure i que la força us acompanyi.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies