Wonder
7Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Arriba al cinema l’adaptació cinematogràfica de la mà de Stephen Chbosky del best-seller “Wonder” de R.J. Palacio amb un repartiment format per Julia Roberts, Jacob Tremblay, Owen Wilson i Mandy Patinkin. Una història ideal per aquestes dates nadalenques i no apta per escèptics.

Auggie Pullman (Jacob Tremblay) és un nen que va néixer amb una malformació facial. Ara, després de deu anys d’hospital en hospital i de llargs períodes a casa, haurà de fer front a un gran repte: assistir per primera vegada a l’escola. Gràcies al suport dels seus pares, Isabel (Julia Roberts) i Nate (Owen Wilson), Auggie tractarà d’encaixar entre els seus nous companys i professors, demostrant que malgrat la seva físic és un nen com qualsevol altre.

“Wonder” és el que és: un relat per ensenyar a nens i joves a acceptar la diferència externa entrant en l’interior. És l’adaptació d’un llibre juvenil que ens apropa a la figura d’un nen amb una malformació al rostre que ha d’enfrontar-se, per primer cop, al món real. Ha d’anar a l’escola i allà de poc li serveix el casc d’astronauta amb el que acostuma a amagar el seu rostre. Si heu llegit el llibre, el “Wonder” cinematogràfic no us decebrà. És una bona adaptació, que simplifica el relat escrit, però sap mantenir-hi la tendresa, l’humor i els punts favorables que té el llibre, com apropar-nos als diferents punts de vista d’una mateixa història. El que més destaca són les interpretacions. Julia Roberts, Jacob Tremblay (bastant irreconeixible), Owen WilsonIzabela Vidovic o l’adorable Noah Jupe us poden robar el cor en qualsevol moment.

Wonder

Però el que deia, és el que és. És un relat que vol apropar a la diferència des de l’amabilitat, vol ensenyar que la bellesa està en l’interior i encara que no sigui especialment empallegós, ni sensibler és una visió blanca, suau, amable de la vida i, fins i tot, de la crueltat del ser humà. Una oda al “happy flower” existencial. El que menys m’agrada, com ja no em va agradar en el llibre, és aquest happy ending exagerat, on tot se supera i es guanya per mèrits propis i amb reconeixements aliens. Encara que, també sé reconèixer, que no és ni un llibre, ni una pel·lícula que es pugui acabar malament.

“Wonder” només es pot veure si decideixes donar una oportunitat a la humanitat, creure que som bons per natura i que, sempre, sempre, les coses acaben sortint bé als que més s’ho mereixen. Els escèptics i cínics podeu acabar amb una urticària de la que, probablement, no us recuperareu fins que no passin aquestes festes.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies