Dirigida per George Clooney i ambientada a finals de la dècada dels 50, Suburbicon ens trasllada a un barri del mateix nom que sembla ser l’emplaçament ideal per un estil de vida perfecte: veïns amables, casetes unifamiliars amb jardí, tots els serveis imaginables i un ambient de bona educació i tranquilitat que és el somni de tota familia americana.
Això sí, si un té el color de pell, la religió i l’estil de vida “correctes”. Allà viuen el matrimoni format per en Gardner Lodge (Matt Damon) i la Rose (Julianne Moore), invàlida després d’un accident de cotxe, el seu fill petit Nicky (Noah Jupe), i la germana bessona de la Rose, la Margaret (també Julianne Moore). Poc després que al barri s’instal.li la primera parella de color (Karimah Westbrook i Leith M. Burke) i això posi en peu de guerra tots els veïns, uns lladres entren a robar a casa d’en Gardner i acaben matant la seva dona.
Els actors, directors i guionistes Grant Heslov i George Clooney, rescriuen així una història que van elaborar Joel i Ethan Coen, però que per diversos motius van decidir no rodar ells mateixos. I vist el resultat, entenem que raons de pes no els devien faltar.
Suburbicon intenta funcionar com a varies coses a la vegada, un thriller criminal, una sàtira del american way of life, una crítica social, una condemna al racisme… i al final amb prou feines se’n surt de l’element satíric.
Intencionadament, la historia desdibuixa els personatges del matrimoni Meyers, els treu les veus i qualsevol detall que puguem saber d’ells perquè només són una icona que serveix a la fi del missatge que es vol transmetre. I aquest és l’element més destacable de Suburbicon, aquesta metàfora dels temps actuals plagats de fake news i hipocresies vàries que fan que perdonem o ignorem les atrocitats dels afins i carreguem contra els diferents per pur prejudici infundat.
El problema és que aquesta bona intenció de la pel.lícula s’inserta en una trama criminal i familiar que es mou entre clichés, registres exageradament satírics ja vistos massa vegades i que no aporten massa originalitat, excepte per algun acudit encertat ocasionalment. Les dues línies argumentals, cadascuna amb el seu tempo i to diferenciats, funcionen per contraposició, però no aconsegueixen rodar conjuntament.
Envía una resposta