Després de passar per Channel 4, Filmin estrena les dues primeres temporades de “Young and Promising”, la resposta nòrdica a sèries com “Girls” o “Fleabag”. Un viatge cap a la maduresa amb tots els reptes i complexitats de la vida de tres noies de vint-i-pico a Oslo en una sèrie noruega que toca de peus a terra.  

Young and promising

De què va?

Elise (Siri Seljeseth) torna a Oslo procedent de Los Angeles, on diu triomfar com a monologuista, per renovar el seu permís de turista. En realitat es guanya la vida treballant com a mascota d’un centre comercial, però això és una cosa que no li confessarà a qualsevol.

Ja a casa es retroba amb les seves amigues Nenne (Gine Cornelia Pedersen), escriptora en potència, i Alex (Alexandra Gjerpen), aspirant a actriu. La seva primera sorpresa serà descobrir que el seu pare serà pare de nou … Encara que la seva mare no tingui res a veure en això. I aquesta serà només la primera …

Young and promising

Qui hi ha al darrera?

La monologuista Siri Seljeseth escriu i protagonitza la sèrie, partint de la seva pròpia experiència vital. Després de la seva estrena a la noruega NRK, la sèrie s’ha emès aquest estiu a la britànica Channel 4, obtenint excel·lents crítiques.

Si pensem en ficció escandinava ens venen al cap dues opcions:  o sèries brutals com “Víkings” o les adaptacions en forma de thriller fosc i asfixiant de la muntanya de literatura negra, molt negra, de la qual la saga “Millennium” és el seu màxim exponent.

No és tan habitual, però, que una sèrie noruega que toca de peus a terra, amb molta llum, sobre tres joves intentant triomfar a la vida, circuli per Europa amb la bona acollida que “Young and Promising” (“Unge Lovende” en la seva versió original) ho ha fet.

Després de triomfar al Channel 4 britànic, Filmin estrena aquesta sèrie definida com “la resposta nòrdica a “Girls”. Aquí les protagonistes també són noies joves i molt creatives intentant treure rendiment al seu talent mentre lliuren les seves pròpies batalles personals. No són personatges extravagants, ni supermodels, ni dones perfectes, són dones reals erigint-se en la veu de tota una generació que, moltes vegades, simplement fa el que pot. A “Young and Promising” és fàcil sentir-se identificat amb les protagonistes ja que són noies normals que fan coses normals i tenen els mateixos problemes que la gent normal.

La sèrie estarà disponible en VOSE a Filmin (i en VOSCAT en FilminCAT).

Young and promising

Què hi trobareu?

L’interruptor que acciona la primera temporada és el retorn de la protagonista Elise a Oslo, on ha de renovar el seu visat de turista per seguir intentant triomfar com a monologuista als Estats Units. És exactament el mateix viatge que la creadora de la sèrie (i intèrpret d’Elise), Siri Seljeseth, va fer al seu dia. Allà es retrobarà amb les seves millors amigues, Nenne i Alex, que, com ella, també busquen el seu lloc en la vida cultural i artística noruega.

Encara que Noruega apareix en el lloc número 2 de la llista de països amb menys desigualtat home- dona segons el Fòrum Econòmic Mundial (Irlanda està en l’1, Espanya en el 24) i tots tenim la imatge d’una societat ultra moderna i igualitària, “Young and Promising” ens demostra que hi ha coses que són igual aquí que a la moderna Oslo.  Per exemple, Elise descobreix que el seu pare li ha estat infidel a la seva mare amb una dona més jove i l’ha deixat embarassada. L’ Alex, durant un exercici a l’escola d’interpretació, és víctima dels abusos d’un company, però tothom li recrimina que hagi interromput l’exercici i no s’hagi ficat de ple en l’escena. Un tema de rabiosa actualitat després de l’escàndol Weinstein a Hollywood.

En un altre moment dels primers episodis de la sèrie, dos editors envanits (homes, és clar) intenten elogiar el talent com a escriptora de Nenne afirmant que els seus textos “Diuen alguna cosa sobre el que significa ser dona avui dia”. Ella arrufa les celles i els torna un elegant mastegot: “Bé. Això és com dir que ‘Moby Dick’ diu alguna cosa sobre el que significa ser una balena”.

Young and promising

La recomanem?

Si, sense dubte. Jo m’he vist la primera temporada de 6 capítols durant el cap de setmana i amb ganes de continuar la segona.

Amb una estètica que m’ha recordat a “Cites” amb aquest mostrar una Oslo assolellada (on sembla que el clima sigui mediterrani, he de dir) i amb música moderna de fons (local i en anglès), la sèrie és honesta, propera, amb unes protagonistes que no es fan estranyes, que podrien ser tu o jo, amb els seus desitjos, moments bons, dolents o terribles en què tot sembla espatllar-se sense remei, però no, la vida continua.  De fet les noies són una mica desastre (curiosament molt més que els nois que els fan de comparsa, molt més responsables que elles (i atractius, afegiré)), però se les acaba estimant sí o sí.

I amb un pèl d’humor, factura visual acurada, uns bons diàlegs i molt ben interpretada, la sèrie et va guanyant de mica en mica fins fer-te formar part d’aquest trio d’amigues ficades de ple en la vida.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies