Asesinato en el Orient Express
4Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Les depeses de rodar una pel.lícula van de la contractació d’estudis i localitzacions, sou d’actors, directors i tota mena de personal, tasques de muntatge i edició d’efectes especials, catering, promoció, disseny de vestuari i un llarg etcètera. I davant de tant de dispendi algun cap pensant s’hauria de plantejar abans de començar si tot plegat té alguna finalitat que valgui la pena. Els responsables de la nova adaptació de “El asesinato del Orient Express” no van fer l’exercici.

Asesinato en el Orient Express” no és res més que la innecessària revisió una vegada més d’un dels llibres més famosos d’Agatha Christie, que ja va ser adaptat per Sidney Lumet al 1974 i per Carl Schenkel al 2001. Ara dirigida i protagonitzada per Kenneth Branagh, recorre la mateixa història sense afegir-hi cap element original que la faci peculiar o interessant per qui ja conegui la trama.

Corre l’any 1935 quan un tren Orient Express surt de Istambul en direcció a Calais. A bord hi viatja un grup peculiar de persones: una institutriu (Daisy Ridley), una anciana princesa (Judi Dench) i la seva ajudant (Olivia Colman), una actriu (Michelle Pfeiffer), Edward Ratchett (Johnny Depp) i el seu secretari (Josh Gad), el Compte Andrenyi (Sergei Polunin) i la seva jove esposa (Lucy Boynton), una devota creient (Penélope Cruz), el doctor Artbuthnot (Leslie Odom Jr.) i el detectiu Hercule Poirot (Kenneth Branagh). Quan un dels passatgers és assassinat, tots es converteixen en sospitosos de la seva mort i el peculiar investigador es farà càrrec del cas fins a aconseguir resoldre’l mentre el tren segueix el seu inexorable viatge.

Asesinato en el Orient Express

Amb un avenç avorrit, poc sentiment en les interpretacions i un guió capaç de desaprofitar el talent que aconsegueix reunir en el repartiment, l’intrigant crim ideat per Christie es converteix en una desapassionada successió de fragments on un només es pot quedar amb la brillantor visual i algunes gracies entorn del peculiar caràcter de Poirot.

A Brannagh, la que possiblement sigui la seva pitjor pel.lícula li queda una història que sembla que es regeixi per pautes matemàtiques: Suma un repartiment de grans noms, una cèlebre novel.la de misteri que marqui la trama, divideix els temps entre els protagonistes en interrogatoris que es succeeixin un darrera l’altre i al final dona la solució i ¿públic satisfet? Doncs no, perquè amb tant de càlcul pel camí has anul.lat qualsevol consecució d’emoció, intriga, autenticitat o tensió. Així que sí, a “Asesinato en el Orient Express” tot està mil.limètricament calculat pero tot resulta tant fals com l’exagerat bigoti que llueix Kenneth Branagh al film.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies