En realidad, nunca estuviste aquí
6.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Joaquin Phoenix arriba armat amb un martell a les pantalles a “En realidad, nunca estuviste aquí”, un film en què treballa sota la direcció de Lynne Ramsay (“Tenemos que hablar de Kevin”) que troba la inspiració en una novel·la curta de Jonathan Ames.

Una adolescent desapareguda. Un sicari brutal i turmentat en una missió de rescat. El poder corrupte i la venjança deslliguen una espiral de violència que podria portar-lo a obrir els ulls, en tres frases es pot explicar la proposta de Lynne Ramsay.

Phoenix interpreta amb solvència a Joe, un ex veterà de guerra ple de ferides físiques i emocionals que treballa com a sicari a sou, mentre arrossega les seves penes i els seus fantasmes en la vida real i mira de cuidar una mare en decadència malgrat que voldria, simplement, deixar la vida d’una vegada. La cinta guardonada amb els premis a millor guió i millor actuació masculina a Cannes, va passar pel festival de Donostia  i malgrat que no ha aixecat passions,  el personatge de Phoenix podria arribar perfectament als Oscar.

En realidad, nunca estuviste aquí

“En realidad, nunca estuviste aquí” és una pel·lícula a la que li costa arrencar. Arrossega a l’espectador pels traumes diversos del seu protagonista i costa quedar-hi atrapat en un primer tram excessiu i feixuc. En realitat és un thriller dur, que aparta la mirada de la violència més explícita estil “Old boy” però en suggereix molta altra que impacta de la mateixa manera i, a la vegada navega, un pèl massa, pels convencionalismes de l’heroi de guerra, venjador, ferit en l’ànima però en el fons vulnerable i amb un cor sensible.

El que sí que no es pot negar és la impecable feina interpretativa de Joaquin Phoenix, que torna a estar en forma, donant vida a aquest personatge torturat i el fet que és una aposta visualment impactant amb unes imatges que queden gravades en la retina i que recorden pel·lícules com “Drive”. El problema més important, però, és que no sap mantenir el pols narratiu per convertir-la en una pel·lícula d’impacte. Té algun moment, millora molt en el tram final però també és molt fàcil allunyar-se del que estàs veient.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies