Deia Freud que “tots en l’inconscient som immortals, que com a màxim, tan sols moren els altres” … però un dia et trobes de front amb el protagonisme existencial de la teva pròpia mort i t’adones que la seva acceptació et deixa completament indefens, sense models a imitar, i amb l’evidència nua que la il·lusió infinita del temps era només això, una il·lusió.
Carlos Agulló escriu i dirigeix una pel·lícula documental que es converteix en un contingut desplegament d’emocions, aconseguint materialitzar aquesta connexió entre la presa de consciència i el comiat. “Los demás días” és un devessall de preguntes que t’arrossega, que t’inunda de por i et fa conscient del complex que és calibrar l’immens dolor d’una pèrdua tan propera com la d’un mateix.
Des d’un enfocament carregat de sobrietat, el director escomet la història sense molts guarniments per intentar no trencar el to, ajustant el desenvolupament de la particularitat de cada personatge. Pot ser que no estiguem davant d’una obra perfectament embastada, amb alguna que altra escena lluint fora de lloc, però la veritat és que es tracta d’un magnífic retrat del temps que s’escapa i sobretot, d’un necessari reconeixement a la tasca de tots aquests professionals que diàriament treballen per humanitzar la mort.
De la mà d’alguns pacients del Dr. Iglesias, metge de cures pal·liatives, Carlos Agulló ens descobreix tota una galeria d’ànimes enredades amb què s’enfronta, de manera solvent, al complicat paper de canalitzar cada procés intern a través dels sentits i plasmar a manera de document. Un autèntic testimoni de vida per parlar-nos de mort, que ens presenta amb embolcall amable el complicat d’aquest judici silenciós i sense assajos generals per al qual estem orfes de coneixement.
Han transcorregut poc més de 30 anys des que al nostre país es comencessin a practicar les cures pal·liatives, portant més enllà dels hospitals el context que empara el procés de morir. I és que l’acceptació de la mort no s’improvisa. Per això, disposar de sistemes de suport com el que se’ns mostra a “Los demás dias”, que ens ajudin a alleujar en aquest moment el nostre sofriment i el dels nostres cercles pròxims, no només és una reivindicació ètica, sinó un absolut privilegi.
Envía una resposta