FilminCAT estrena aquesta breu però contundent websèrie que parodia l’auge de l’indie-folk català amb “El Ramon de les Olives”, el debut en la direcció de Carmen Marfà i Yago Alonso. Biel Duran, Roger Batalla i Pau Vinyals acompanyats d’uns cameos ben coneguts ens portan les aventures i desventures d’un grup musical que vol saltar a la fama.
De què va?
El Ricard, el Joan i el Pol tenen el mateix somni que tants i tants joves de la seva edat han tingut alguna vegada: ser estrelles de la música. Però el camí a la fama és complicat. Més quan no vas sobrat de talent, tu et penses que sí i, a més, prens sempre les pitjors decisions.
Qui hi ha al darrere?
Els guionistes Carmen Marfà i Yago Alonso, amb àmplia experiència en el món de la televisió, on han treballat junts, per exemple, al concurs de cuina de TV3 “Joc de Cartes”. A més, van escriure el guió de la gala dels Gaudí del 2016, presentada per Rossy de Palma i una de les cerimònies més comentades i controvertides dels darrers anys. Ambdós debuten com a directors a “El Ramon de les Olives”.
Biel Duran, Roger Batalla i Pau Vinyals, interpreten als tres protagonistes de la sèrie. Al primer el coneixem des de ben petit, quan va debutar sent un nen a les ordres de Bigas Luna a “La teta y la luna”. Amb una llarga carrera al seu darrera, l’hem vist recentment a “Cites”. Batalla és actor de teatre i televisió. Ha brillat sobre les taules en funcions com les de “No hi ha bosc a Sarajevo” o “La conferència Wannsee”, però us sonarà molt més pel seu pas pel concurs de l’Oriol Dalmau, “El Gran Dictat”, on es va endur el pot més gran mai entregat pel programa. Vinyals, per la seva banda, és en Gabi en la tercera i última temporada de “Merlí”, i també va sortir a “El crac”.
Què ofereix?
Anem a pams: El Ramon de les Olives era un mític personatge d’una de les sèries nostrades més llargues de TV3: “El cor de la ciutat”. El Ramon, interpretat per Ruben Ametllé, era un desgraciat, tristot i, en certa manera, un projecte de psicopata sense esma que despatxava olives i cogombrets en una de les parades del mercat de Sant Andreu. Enamorat de la Mary acaba -no massa bé- amb la Remei, la de la “pinça birmana”.
Ara tan insigne personatge dona nom a un grup musical que tal vegada es podria dir “Manel” o “Els amics de les arts”, però no es diu “El Ramon de les Olives” i ja de pas, dona nom a una websèrie de Filmin que explica les aventures i desventures (més això últim) d’aquest grup català de música indie per sortir de l’anonimat. I clar, si el personatge del Ramon de les Olives no era l’individu amb més sort del món, el grup tampoc no pot ser-ho. Amb el seu single “Ai, Remei” -al millor estil “Ai, Dolors”dels Manel – volen petar el mercat però potser és creuen una mica millors del que realment són. Buscaran en la industria discogràfica, a Youtube, a la ràdio o a la televisió, l’empenta decisiva per donar-se a conèixer, tot i que pel camí oblidin que per treure un disc no hi ha prou amb tenir quatre cançons més aviat mediocres.
El Ricard (Biel Duran) és el líder, l’entusiasta, una mica la versió catalana de David Brent, el personatge de Ricky Gervais a “The Office”. Un tipus crescudet, fantasma però, en certa manera, entranyable. El Pol (Pau Vinyals) és el típic amic que es deixa portar pels altres, innocent, que perd el món de vista al davant d’una dona guapa. El Joan (Roger Batalla ) és el guaperes i enigmàtic del grup. Sembla que creu en el grup, però també podria ser que no.
La recomanem?
La primera temporada d’”El Ramon de les Olives”, de 7 episodis, dura 36 minuts que saben a poc. La sèrie té un humor gamberret, entranyable, que no fa sang però pega els seus “zascas” corresponents a aquest món creatiu. Amb un esperit similar al de “Paquita Salas”, sorprèn amb els seus cameos (Jordi Basté, Albert Om, Aída Folch, Nausicaa Bonnín, o el cantant Joan Dausà) i amb uns seus gags nostrats que, probablement, només puguem entendre els catalans.
Un divertimento breu però de qualitat que deixa amb ganes de més. Esperem poder trobar, ben aviat una segona temporada i saber que ha passat amb “El Ramon de les Olives”. Per tant, la recomanem? Oh, i tant… recordeu sempre: en el pot petit hi ha la bona confitura.
Envía una resposta