La librería
7Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

La darrera proposta d’Isabel Coixet és l’adaptació de la novel·la de Penelope Fitzgerald “La Librería”. Es tracta de la historia de Florence Green (Emily Mortimer) una dona decidida a dur a terme un somni: obrir una preciosa llibreria en un petit poble de la costa de Suffolk. Però el somni pot trobar més d’un obstacle inesperat, atès que no tots els veïns de la petita vila estan disposats a que Florence compleixi el seu propòsit.

Torna Isabel Coixet amb el seu cinema de factura elegant, aquest cop ambientat en un petit poble de la costa nord irlandesa, context en el que ha estat capaç d’encabir tant rivalitats locals com la passió per la literatura. I es que “lo cortés no quita lo valiente”, atès que darrere de formalitats socials i de personatges elegants que es reuneixen per prendre el te, poden existir les més inesperades conspiracions i traïcions que tenen com a finalitat evitar el somni de l’obstinada Florence: obrir una llibreria.

La controvertida llibreria es l’excusa per a exposar vanitats, interessos i debilitats dels particulars personatges que d’alguna manera es veuen influenciats per ella i que interaccionen amb la valenta i obstinada Florence, incapaç de perdre les seves formes i el seu somriure. Encara que en un principi sembla que La Libreria és una barreja d’una pel·lícula de Woody Allen amb les formes edulcorades d’Amelie, aviat s’afiança amb la personalitat de Coixet, amb plans elegants i estudiats, concisos i plens de significat.

La libreria

Com en totes les pel·lícules de Coixet, qualsevol història serveix de pretext per parlar de solitud, de casuals trobades entre personatges que poc es dirien en unes altres circumstàncies. Però a La Libreria, ens parla d’obstinació, de perseguir els nostres somnis, d’inesperades traïcions. I tot al voltant d’un argument tant senzill com pot ser l’obertura d’una llibreria.

Bona directora d’actors, apart d’una perfecta Emily Mortimer i d’uns sempre efectius Bill Nighy i Patricia Clarkson, destaca també l’aparició de Jorge Suquet, actor camaleònic que es deixa engolir pels seus personatges. 

Sens dubte es tracta d’una pel·lícula que es deixa veure, sense sobresalts, que transmet a l’espectador l’amor que senten alguns dels seus personatges per la literatura, tot plegat acompanyat d’una banda sonora excel·lent composada per Alfonso de Vilallonga. Recomanable per a tots aquells àvids de bones històries amb una mica d’edulcorant (sense arribar a ser sucre).

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies