La sustancia del mal

2017-11-11

6.5Valoració

Puntuació dels lectors: (0 Vots)

0.0

L’italià Luca d’Andrea, autor de la trilogia juvenil “Wunderkind”, es llança al gènere del thriller en una historia ambientada a la seva terra. Una obra que va estructurar en només quatre mesos, de la que ja n’ha venut els drets per una sèrie de televisió i que s’ha editat en 31 països. “La sustancia del mal”, ¿és realment el thriller de l’any?

En Jeremiah Salinger és un jove documentalista que ha fet fortuna amb un parell de sèries rodades amb el seu company Mike. Quan coneix l’Annelise i decideix casar-s’hi es traslladarà a viure al lloc natal d’ella, el poblet de Siebenhoch, a la regió alpina del Bletterbach. Allà descobrirà uns terribles fets que hi van ocórrer 30 anys enrera, al 1985, el cruel assassinat i mutilació de tres joves, la Evi, el Kurt i en Markus, durant una històrica tempesta de neu. Un crim que obsessionarà en Jermiah fins que aconsegueixi descobrir la veritat, encara que posi en perill la tranquilitat de la zona, la seva familia i la seva propia vida.

Tot i que el llibre s’hagi publicitat com “el thriller de l’any”, és en el seu tractament dels personatges i d’un lloc tant específic on l’autor aconsegueix les millors virtuds de la seva novel.la. “La sustancia del mal” es pren el seu temps abans d’entrar en la investigació del crim, i de fet comença de forma ben diferent, perquè és important que coneguem bé a Jeremiah Salinger abans que res. I de fet, són les pàgines dedicades a la seva trajectòria, les seves relacions familiars, les seves motivacions i les seves pors, les que més m’han interessat del llibre.

Però aquesta és també una obra que ha sabut triar un lloc especial on ubicar-se i treure-li partit. Luca d’Andrea aconsegueix fer d’aquest escenari dels Dolomites italians el personatge més punyent del llibre. Una zona amb les seves tradicions, plenes de rudes homes del servei de rescat de muntanya, de dones atrapades pels seus silencis i una naturalesa alhora magnètica i amb una força implacable. Les accions que tenen lloc sobre el terreny de terra i gel de les muntanyes adquireixen una vivesa quasi audiovisual.

En aquest sentit, el llibre beu del millor de l‘estil de la novel.la nòrdica. Fins i tot en el sentit de que si els punts a favor són la localització i la construcció dels personatges, el que n’adoleix és el crim i la seva resolució, segurament el que porta molts lectors a agafar un llibre com aquest. La investigació dels crims del Bletterbach queda sempre supeditada a les accions del protagonista i els seus dimonis (alguns expressats amb fórmules massa repetides). Amb girs sobtats, una investigació no massa interessant i una resolució al final bastant increible i atropellada, qui va matar l’Evi, en Markus i en Kurt acaba essent l’element més fluix de les 470 pàgines del llibre.