Feliz día de tu muerte
6Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Res ajuda més a convertir-se en millor persona que repetir una vegada i una altra el mateix dia fins que un prengui consciencia dels seus errors i mal carácter i acabi l’experiència essent un ésser humà més decent. Bill Murray ja ho va passar a la insigna “Atrapado en el tiempo” (El dia de la marmota). I ara li toca el torn a la Jessica Rothe, tot i que el seu dia és una mica més desagradable que veure sortir un animaló a predir el temps en bucle.

La Tree (Jessica Rothe) és una jove universitaria bastant malcarada que el dia del seu aniversari es desperta a l’habitació d’un noi de la residencia de qui ni tan sols recorda el nom (Israel Broussard), després d’una festa amb massa alcohol pel mig. Amb una resaca descomunal, se’n torna cap a la fraternitat amb noies a les que no traga massa, i a una classe a la que només assisteix perque té un embolic amb el professor. Al final del dia, tornant cap a casa, es topa amb un enmascarat que la mata. Però inmediatament es torna a despertar a l’habitació del Carter i tot comença un altre cop i acaba de nou amb la seva mort. La Tree haurà de reviure el dia del seu aniversari i de la seva mort fins que descobreixi qui és el seu assassí.

Feliz dia de tu muerte

Amb aquesta premisa el guionista Scott Lobdell i el director Christopher Landon barregen el gènere slasher i la comèdia adolescent en un divertiment que se’n fot sense complexes d’alguns altres intents recents de resucitar el cinema de gènere protagonitzat per adolescents víctimes d’un assassí despiatat. Hi ajuda la interpretació de la seva protagonista, una Jessica Rothe que dóna vida a aquesta Tree dèspota, descreguda, animal de festa i egoista que vindria a ser la perfecte anti-final girl (aquelles noies que contra pronòstic acaben convertint-se en la única supervivent final d’un bon slasher).

Com a pel.lícula de por no és gaire terrorífica, fins i tot arriba a fer un ús bastant còmic de les morts de la Tree. I com a pel.lícula sobre la redempció d’una adolescent perduda tampoc és gaire novedosa. Però combinant les dues coses i algunes hàbils eleccions de muntatge “Feliz dia de tu muerte” aconsegueix resultar prou fresca, original i entretinguda.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies