David Fincher ens ofereix un curs accelerat de psicologia de l’assassí en sèrie amb “Mindhunter”. Ens situa abans que existís aquest terme “serial killer” en un thriller amb una galeria de monstres reals i ens permet ficar-nos en els seus caps, mirar els seus engranatges mentals i escandalitzar-nos amb els seus crims retorçats.
De què va?
“Mindhunter” ens porta a 1979 amb una ambientació perfecta. Estem en una dècada molt prolífica en assassins com Charles Manson, Ted Bundy, el Fill de Sam o Jim Jones. Criminals que desconcertaven per la seva brutalitat i no se sabia massa com tractar-los, ni definir-los. L’agent Holden Ford comença a pensar que, per ser més eficaços en la investigació d’aquests casos, han de avançar-se als moviments d’aquests assassins i, per això, han d’aprendre a pensar com ells . Han de aconseguir ficar-se dins del seu cap. Ben aviat tindrà al seu costat a Bill Tench no tan creient, però prou pacient i amb prou experiència per aportar el seu gra de sorra al projecte.
Es llancen llavors a entrevistar els homes que ja estan a la presó, que els expliquin el que mai no han explicat a ningú, saber si els seus orígens influeixen en com són i veure si hi ha alguns patrons que es repeteixin en els seus comportaments. La Unitat de Ciències del Comportament de l’FBI s’havia fundat el 1972, i Ford i Tench s’apliquen a crear perfils psicològics d’aquests assassins que puguin ajudar a resoldre casos similars en el futur.
Li vaig llegir un tuit al Bayona que deia: “Lo que más me ha gustado de “Mindhunter” es el gusto de disfrutar de un thriller que es a la vez un relato sobre el orígen mismo del género”. I vaig pensar: sí, és això. És un thriller sobre assassins en sèrie localitzat en un temps on encara no existia el concepte “assassí en sèrie”. On aquests personatges que atreuen i repelen a parts iguals eren tractats com a monstres sense preguntar-se com s’havien creat i com era el seu mecanisme mental que els feia cometre tots aquells crims retorçats i cruels.
Qui hi ha al darrera?
El creador de la sèrie és Joe Penhall que ja es va encarregar de l’adaptació cinematogràfica del llibre de Cormac McCarthy, “La carretera” i que, ara, adapta un de John S. Douglas titulat “Mindhunter: Inside the FBI s Elite Serial Crime Unit”. Al darrera de la producció David Fincher, que dirigeix els dos primers episodis, els dos últims i que ha posat, sense cap mena de dubte, el seu segell “Zodiac” a la sèrie que emet Netflix. Com a curiositat Charlize Theron també ha actuat com a productora en aquest projecte.
Jonathan Groff (“Looking” i “Glee”) i Holt McCallany (“El club de la lucha”) interpreten els agents de l’FBI Holden Ford i Bill Tench, i el trio es completa amb Anna Torv ( Fringe ), que interpreta una psicòloga que els “ajuda” en el seu treball. Amb la seva presència femenina es trenca una mica el duet, que no sempre s’entén, de policia novell amb un de més curtit que comença a estar de tornada de tot.
La fascinació del “basat en fets reals”
John S. Douglas, l’home que va escriure el llibre que adapta la sèrie, va ser agent de l’FBI en els 70. Un dels primers que va elaborar perfils d’assassins en sèrie. Ell també tenia el seu McCallany, en realitat el seu cap, Howard Teten, més el precendent del treball del psiquiatre James Brussell , que va ajudar a la policia de Nova York a detenir un home que posava bombes al carrer, de manera aleatòria, entre 1940 i 1956.
Douglas va estar al FBI durant 25 anys i, entre els assassins als quals va entrevistar figuren Charles Manson o Albert DeSalvo (L’estrangulador de Boston). Diuen que va servir com inspiració a l’hora de crear el Jack Crawford de les novel·les de Thomas Harris i el seu caníbal Hannibal Lecter.
Això es converteix en deu capítols d’una primera temporada que segurament continuaran amb una segona perquè encara queden molts assassins en el tinter susceptibles de convertir-se en protagonistes.
La recomanem?
Com a premissa bàsica us he de dir que sento una certa fascinació pels mecanismes mentals dels assassins en sèrie. No voldria conviure ni topar-me amb cap d’ells, evidentment, però m’agrada les ficcions que giren al seu voltant. Per tant si sou dels que heu vist un milió de vegades “El silenci dels anyells”, vau mirar fins al darrer capítol de “Dexter” patint per a què no l’agafessin i vau suportar pacientment la rarota “Hannibal”, heu de veure “Mindhunter”. Sí, us la recomano total i absolutament.
“Mindhunter” té un to “Zodiac” evident. En aquella ocasió David Fincher narrava l’obsessió d’un periodista per descobrir l’ assassí del Zodíac , que va actuar a San Francisco entre 1968 i 1968 alhora que enviava cartes als diaris locals presumint dels seus actes.
També és una sèrie que es cuina a foc lent (Paciència amb el primer capítol) . No és trepidant, oblideu-vos de persecucions… Si voleu crims retorçats, això sí, en tindreu un munt però sense veure’ls, només fotografies de les investigacions. Però la gràcia és veure com s’endinsen dins del cap d’aquests assassins i com posen la base del que serà la criminologia dels assassins en sèrie posterior. “Mindhunter” és com un mini curs de psicologia de l’assassí en sèrie. Les entrevistes de Ford i Tench es combinen amb alguns casos que es troben pel camí i que els permeten aplicar el que van descobrint en les entrevistes. De mica en mica també, la sèrie ens permet conèixer els personatges, la seva vida i com els afecta personalment tractar amb aquests homes. En concret Holden Ford és el centre de la sèrie i, sens dubte, el personatge més fascinant, peculiar i amb una evolució que impacta bastant, sobretot en els capítols finals.
Obsessos dels assassins en sèrie, gaudiu-la.
Envía una resposta