A Ghost Story
8Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Els fantasmes també poden ser hipsters. David Lowery ens ho demostra amb “A ghost story”, una proposta intimista, poètica i definitivament, indie. Una reflexió de com els humans ens aferrem als records i als llocs i coses on s’han generat.

David Lowery va demostrar amb escreix les seves dots com a cineasta amb la poètica i èpica “En un lugar sin ley”, una història d’amor protagonitzada per Casey Affleck i Rooney Mara. Els tres tornen a endinsar-se en el lirisme amb “A Ghost Story”, un singular relat de fantasmes, en què Affleck es transforma en un espectre abillat amb un clàssic llençol blanc, sota el qual deambula pel que havia estat casa seva, mentre la seva estimada lluita contra les ferides de la pèrdua.

“A ghost story” és la típica història de fantasmes però des del cantó de l’esperit que ha abandonat el món dels vius. Un esperit que s’aferra als espais i persones dels seus records viscuts. És també el paradigma de pel·lícula indie: gravada en tres quarts, quasi sense diàlegs i amb un tio caminant sota un llençol que té dos forats pels ulls. En canvi, amb aquests pocs elements, és capaç de tocar la fibra per tot el que implica la seva proposta.

A ghost story

“A ghost story” és d’aquells productes cinematogràfics que atrapen i embolcallen de mica en mica. Malgrat es pogués veure en la darrera edició del Festival de Sitges no és a típica història de cases encantades. Porta associat una història trista, melancòlica, que pot tocar a qualsevol de nosaltres ja que fa pensar ens aquells que ens han deixat. Ens parla de com ens mantenim aferrats records de persones, coses i llocs, però el que ens fa qüestionar “A ghost story” és: i si els que han marxat senten el mateix? I si es queden al nostre voltant mirant de pair com continuem amb les nostres vides sense ells? La premissa en si provoca esgarrifances, no les típiques que generen les pel·lícules amb fantasma. És més tot el que et fa pensar i el desassossec que pot arribar a deixar-te un cop vista.

“A ghost story” és maca, poètica, íntima, fràgil però també cruel i trista. Es pot considerar una broma hispter o una maleïda obra mestra, tot dependrà de com et toqui l’ànima. No és la típica pel·lícula d’ensurts, és lenta, pausada per donar temps a pensar. De trepidant res i d’efectes especials poca cosa. És simplement la pel·lícula de fantasmes indie que, tard o d’hora, havia d’existir.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies