Amb una pausa en produccions de gran èxit com “Jocs de Trons” o la triomfadora de l’anterior temporada, “The Handmaid’s Tale”, la HBO ha de seguir entregant noves ficcions que sorprenguin als seus subscriptors. Ara torna a apostar per una minisèrie britànica de només 6 capítols, amb actors reconeguts com Joanne Froggatt i Ioan Gruffudd i un plantejament intrigant de la mà dels creadors de “The Missing”: Liar.
De què va?
La Laura Nielson (Joanne Froggatt) és una professora d’institut que acaba de trencar amb el seu nòvio, el policía Tom (Warren Brown). L’Andrew Earlham (Ioan Gruffudd) és un cirurgià d’èxit que va enviudar uns anys enrera i ara viu amb el seu fill adolescent, Luke (Jamie Flatters). Després de coincidir algunes vegades quan ell recull el Luke a la sortida de classe i ella plega de la feina, decideixen tenir una cita. Després d’un sopar on semblen conectar, ell l’acompanya fins a casa.
A l’endemà l’Andrew li envia un missatge a la Laura dient-li que va passar una vetllada meravellosa i que li agradaria tornar a sortir. Ella, en canvi, acusa a l’Andrew d’haver-la violada. Evidentment un dels dos menteix, pero qui? Mentre la Laura recorre a la policia i intenta trobar suports al seu entorn, començant per la seva germana i el seu cunyat (Zoë Tapper i Richie Campbell), l’Andrew intenta salvar la seva reputació, la feina i defensar-se d’unes acusacions que no entén.
Dues versions, una veritat
Al seu inici, i així és com se’ns venia “Liar”, la sèrie és una mena de Rashomon modern. Dues persones adultes, intel.ligents, amb els seus propis traumes pero disposades a viure la vida. I dues versions sobre un fet en el que no hi ha terme mig possible; o va passar el que ella diu o no va passar, tal com diu ell.
Si la Laura és qui té raó, podriem estar davant de reflexions sobre el consentiment a les relacions sexuals o la culpabilització d’una víctima. Si l’Andrew és qui diu la veritat, ens podem trobar davant d’una mostra de com en el món modern una mentida pot destruir la reputació i la vida d’una persona sotmesa a judici públic.
I amb aquest plantejament és com la sèrie atrapa l’espectador, amb dos persones que es comporten tal com si el que expliquen fos la veritat: la Laura té por, problemes per relacionar-se, es frustra de que ningú sembli creure-la i no sap com enfrontar-se al seu atacant. L’Andrew no entén per què la dona amb la que va passar una vetllada romàntica que volia repetir l’acusa d’haver-la assaltada, té problemes per seguir fent la seva feina davant la pressió de l’entorn i es desespera en convertir-se en el focus del dit acusador de coneguts i extranys.
Per desgracia, això no dura tota la sèrie.
Qui hi ha al darrera?
“Liar” és una nova aposta de la HBO i sorgeix del guió de Jack i Harry Williams, creadors de la sèrie “The Missing”, “Rellik” o “One of us”. Els dos hi han apostat també com a productors executius. A la direcció, James Strong es fa càrrec dels tres primers capítols, mentre que Samuel Donovan és el realitzador dels tres últims.
En el repartiment hi recuperem dos actors de sobres coneguts. Joanne Froggatt es va fer coneguda interpretant a la Anna Bates de Downton Abbey, un paper que li va valdre el Globus d’Or al 2015. Ioan Gruffudd ha anat alternant sèries (“Forever”, “Ringer”) i cinema (“Los 4 fantásticos”, “El Rey Arturo”) des de 1994.
Entre els secundaris també hi reconeixereu altres actors britànics com Warren Brown (“Luther“, “Dead Set“), Shelley Conn (“Terra Nova“, “Mistresses“), Danny Webb (“Humans“, “Scott & Bailey“) o Zoë Tapper (“Mr. Selfridge“, “Survivors“).
Us la recomanem?
Amb “Liar” em quedaré en un equidistant terme mig. El principi de la sèrie enganxa molt. Quan els dos personatges es comporten tal com si la seva versió dels fets fos la veritat i l’espectador ha d’anar reevaluant la seva percepció de tot plegat amb diversos girs, inmers en el desconcert de no entendre per què l’altra persona actua com ho fa si està mentint.
Però al final del tercer capítol els guionistes ja mostren qui està mentint, al meu parer d’una manera bastant matusera i forçada. I a partir d’aleshores la sèrie es transforma en una altra cosa diferent. No és anecdòtic doncs el canvi de director per aquest segon tram, on el guió deixa estar el joc de veritats de l’inici per transmutar-se en un thriller policial. Que a més, com té tant poc temps per resoldre’s avança de manera precipitada a toc d’errors increibles per part de qui menteix.
Poc hi ha a criticar-li a la seva factura tècnica i al seu bon repartiment, però tingueu en compte que si el que us atrau a veure’n els seus 6 capítols és el plantejament de la sinopsi, aquest amb prou feines dura tres capítols. En aquest sentit, em va quedar la sensació que la sèrie fa honor al seu títol i amb el seu canvi de rumb resulta que ens havien mentit sobre quin tipus de sèrie seria.
No obstant, el final de la trama d’aquesta primera temporada ja ni ha garantit una segona que s’estrenaria al 2019.
Envía una resposta