El tercer asesinato
7Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

El japonès Hirokazu Koreeda és un dels millors retratistes de relacions familiars i ho demostra pel·licula rere pel·lícula, acompanyat del beneplàcit públic i crítica. Després de Después de la tormenta (2016), Nuestra hermana pequeña (2015), De tal padre tal hijo (2013) o Kiseki (2011), Kore-eda fa un canvi de registre. Torna amb El tercer asesinato, el seu pas a la trama judicial.

El tercer asesinato arrenca amb un assassinat. Mikuma, treballador d’una fàbrica, colpeja el seu cap amb una clau anglesa fins a matar-lo i després cala foc al cadàver. No té cap problema en confessar-ho i pel seu crim podria enfrontar-se a una sentència amb pena de mort. Shigemori (Masaharu Fukuyama) és un dels advocats que haurà d’interrogar-lo i treure l’entrellat de l’assassinat, altres crims passats de Mikuma i el paper de la dona i la filla del difunt en tot plegat.

Des del principi sembla que tot està clar, se’ns ha mostrat l’assassinat, però la pel·lícula de Koreeda juga de manera constant amb el dubte, les declaracions canviant i fins i tot, imatges del que podria haver passat aquell dia segons la versió. A El tercer asesinato se’l pot considerar un thriller judicial encara que hagi poca part del metratge en què el film s’instal·li en la sala del judici. Per suposat Koreeda ho fa al seu ritme pausat. No busca entretenir sinó confondre, sembrar el dubte, generar preguntes. I en part ho aconsegueix, però hi ha moment que rebla massa el clau, la confusió és excessiva i l’espectador ja no sap que ha de pensar.

El tercer asesinato

Dominen els conceptes de la culpa, la veritat, la vida, la pena de mort mentre que, per altra banda Koreeda no sap, ni vol renuncia a parlar del que se li dona millor: la família, les relacions entre les persones: l’advocat i la seva filla, la fascinació entre advocat i defensat, la filla del mort i la seva mare…

El conjunt no és tan satisfactori com altres propostes del director japonés. Estem acostumat a que ens faci sortir del cinema amb un somriure a la cara després de compartir totes aquelles relacions humanes tan tendrament retratades. D’El tercer asesinato un surt sense estar massa segur del que ha vist, ni que pensar… I, potser, ja és això el que pretenia Koreeda. Malgrat tot continua sent un mestre.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies