El secreto de Marrowbone
5.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Pel seu primer llargmetratge l’asturià Sergio G. Sánchez, qui fou el guionista de “Lo imposible” o “El orfanato“, ha comptat amb l’aval de la producció de J.A. Bayona. Presentada dins de la secció oficial del passat Festival de San Sebastián, allà va tenir una rebuda molt desigual però ara arriba a les sales per guanyar-se el favor d’un públic que fa anys que s’ha apuntat al terror nacional.

Marrowbone comença amb l’arribada a una apartada casa d’una mare i els seus quatre fills. Fugen d’un mal que coneixerem més endavant i intenten refer la seva vida. Durant l’estiu, els nois coneixen a una altra noia del poble, l’Allie (Anya Taylor-Joy), i tots plegats semblen trobar per fi la felicitat. Però aviat la mare cau malalta i abans de morir li farà prometre al germà gran, Jack (George MacKay), que cuidarà de la resta, en Billy (Charlie Heaton), la Jane (Mia Goth) i el petit Sam (Matthew Stagg), ocultant-los a la casa fins que ell cumpleixi els 21 anys i ja pugui ser-ne el tutor legal. Durant els mesos que queden fins l’aniversari, però, hauràn de fer front a una maligna presència que amenaça les seves vides.

Marrowbone

Amb el suport tècnic i econòmic que li ha suposat l’aposta de Mediaset pel seu projecte, Sánchez ha pogut construir un film amb una factura a l’alçada dels projectes que va guionar per Bayona. En aquest sentit, l’ambientació, l’aspecte visual amb una atmosfera clàssica i atrapada en un temps incert són un dels punts a favor del film, tot i alguns ensurts repetitius i massa exagerats en els efectes de so.

En el seu desenvolupament, Marrowbone és l’enèssima cinta de terror amb casa destartalada i funesta. Tot i que picoseja una mica d’aquí i d’allà en coses que ja hem vist moltes vegades en altres films de temàtica similar, el seu guió aconsegueix mantenir l’interès de l’espectador amb alguns girs i l’alternança de l’aspecte familiar amb la tensió del perill que s’apropa als protagonistes.

Però malauradament arriba un moment en que pel seu desenllaç Marrowbone se la juga amb una decisió i la seva posada en escena que tira per terra la feina feta fins aleshores. Al festival Donostiarra va provocar sonores rialles i, tot i que personalment no crec que n’hi hagi per tant, haver enfocat d’una altra manera la resolució final hagués contribuit a deixar una sensació més sòlida d’una pel.lícula que al llarg del seu metratge aconsegueix mantenir prou dignament l’atmosfera de terror psicològic.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies