Us continuem parlant de les pel·lícules que s’estan presentant en el 50a edició del Festival de Sitges. Avui arriba el torn d’un western dirigit per un europeu i que posa el focus en el retrat d’una època dura per a les dones.

La segona pel·lícula se centra en un assassí en sèrie famós, Jeffrey Lionel Dahmer, també anomenat El Carnisser de Milwaukee, responsable de la mort de 17 homes i nois entre 1978 i 1991. Però no ens mostra com matava (i sembla que també amb un punt caníbal) sinó com neix el monstre. Com l’adolescent inadaptat, solitari, que busca desesperadament amics, acaba cedint als seus instints d’assassí.

BRIMSTONE

Liz porta una vida tranquil·la, però quan escolti el primer sermó del nou reverend, la jove mare comprendrà que la seva pau s’ha acabat i que el seu passat l’ha atrapada de nou. Comença així un pelegrinatge èpic, ple de sang i de patiment.

Brimstone

Dakota Fanning, Guy Pearce i Kit Harington (You know nothing, Jon Snow) protagonitzen aquest western deconstruït narrativament, en quatre actes amb el que el cineasta holandès Martin Koolhoven torna amb una aproximació europea al gènere western i la seva primera pel·lícula en llengua anglesa, vuit anys després de la seva última pel·lícula, “Winter in Wartime”. La pel·lícula va competir pel Lleó d’Or en el passat Festival de Venècia.

Dakota Fanning interpreta magníficament una dona perseguida per un demoníac reverend interpretat per Guy Pearce, que crea un malvat memorable, vil, mesquí i odiable “in crecendo”. La pel·lícula també retrata la duresa de la vida de les dones i transforma un gènere com el del western predominantment masculí, en un retrat femení enfrontat al fanatisme religiós i a una sexualitat malaltissa. Un patiment de pel·lícula, un western solvent, molt ben rodat que potser carrega en excés el melodrama en una mena d’epileg quan un ja pensa que ha vist el desenllaç definitiu.

MY FRIEND DAHMER

Entre els seixanta i els noranta, Jeffrey Dahmer va assassinar disset persones al Midwest americà. Aquesta és la història del que va passar abans de tot allò. Aquesta és la història dels anys de Dahmer a l’institut, on va portar una vida solitària, trista i alhora divertida. Basada en el meravellós còmic de Derf Backderf, “My Friend Dahmer” compon un curiós retrat de com de terrible pot ser la secundària.

My friend Dahmer

“My friend Dahmer” podria ser la típica pel·lícula d’institut o d’adolescents si un no va avisat de que, en realitat, està al davant del naixement d’un assassí en sèrie real. El resultat és una humanització del monstre pertorbadora i trista a la vegada. Un noi inicialment sense amics que aconsegueix uns quants fent coses estranyes com fer-se passar per epilèptic, amb una mare amb evidents problemes mentals i obsessionat per dissoldre i obrir coses mortes per veure el que hi tenen dins… qui sap si amb una família més normal i que no l’hagués deixat sol s’haguessin pogut evitar totes aquelles morts. La seva evolució és malaltissa i inquietant, el retrat del que després seria un dels assassins en sèrie més famosos dels Estats Units extret del còmic que va fer un dels seus “amics”, Derf Backderf. A destacar l’esplèndida interpretació de Ross Lynch que construeix un personatge que desperta llàstima i calfreds a parts iguals.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies