La literatura fantàstica ha estat la gran protagonista de la jornada d’avui al Festival de Sitges. El guionista de televisió Pablo Tébar ha rebut el Premi Minotauro de Literatura Fantàstica per la seva novel·la “Nieve en Marte”. 

La nostra jornada també ha començat literariament amb el visionat de “La piel fria”, l’adaptació cinematogràfica d’aquesta obra d’Albert Sánchez Piñol. Després ens hem apropat a les ferides que encara es mantenen obertes de la guerra dels Balcans amb “The Maus”. I hem acabat el dia amb una versió coreana de la mítica “Atrapado en el tiempo”.

LA PIEL FRÍA

En una illa perduda al mig de l’oceà, dos homes es defensen, nit rere nit, resguardats en un far, del setge d’unes estranyes criatures marines. Sotmesos a l’extrema tensió, sense entendre les raons de l’atac, hauran de replantejar-se com enfrontar-se al desconegut.

La pell freda

Lucidesa i alienació, rebuig i desig, crueltat i amor, es barregen en aquesta adaptació de l’exitosa obra d’Albert Sánchez Piñol. Amb David Oakes, Ray Stevenson i una irreconexible Aura Garrido sota la direcció de Xavier Gens, un dels renovadors del terror francès amb pel·lícules com “Frontière(s)”, “Hitman” i “The Divide”.

Vaig llegir “La pell freda” fa força temps i hi ha dues coses que recordo: primer, la sensació de quedar-me colpejada per un llibre que té un principi sense concessions i segon, trobar moments desagradables per com el seu personatge principal, en la seva lluita contra els granotots, va perdent l’humanitat i es torna cruel i molt pitjor que les bèsties a qui mata.

Aquesta adaptació cinematogràfica està bé, si la considerem únicament una pel·lícula d’aventures. Ben rodada, bons efectes, maquillatge de les bèsties perfectament aconseguit, les imatges dels atacs efectives, sense grinyolar. En excés O sigui formalment és una pel·lícula correcta. Com adaptació la trobo light, perd molt del missatge de deshumanització que duia associat el llibre. La relació entre el personatge de David Oakes i la granotot Aneris és massa idíl·lica quan en el llibre és el que et deixava més mal cos.

THE MAUS

Alex i Selma viatgen al cor de Bòsnia i Hercegovina. El seu cotxe, però, s’atura al mig del bosc. Mentre busquen ajuda, Selma, que va sobreviure a la Guerra dels Balcans, comença a sospitar que no van sols, sinó que una força misteriosa els acompanya. Ella s’aferra al seu amulet, però el que hauria de protegir-la no farà més que convidar l’estranya presència a emergir del bosc.

The Maus

La segona pel·lícula del dia, òpera prima de Yayo Herrero, no acabat de convèncer al públic, A mi tampoc. “The Maus” és la típica pel·lícula de supervivència amb un rerefons molt concret, les cicatrius que deixen les guerres centrant-se en la dels Balcans. El missatge ha quedat clar, però la manera de fer-lo arribar a l’espectador amb escenes llargues i repetitives (molt llargues i molt repetitives) i flaixos de coses que no han passat però després sí, ha acabat generant letargia i comentaris per part del públic (a Sitges totes les propostes acaben sent comunitàries, tant les que provoquen joia com les que disgusten).

A DAY

De tornada cap a casa, Jun-young contempla un accident a la carretera. Una de les víctimes és la seva filla. A partir d’aquí, l’escena se li repeteix, com un fatídic loop, com un trauma del qual no pot escapar-se. Amb l’ajut d’un parametge que ha perdut la seva dona, Jun-young intentarà salvar allò inevitable, i sortir d’aquesta funesta jornada, que es reitera com una versió perversa del dia de la marmota.

A day

No sé si per comparació,“A day” m’ha agradat. No ens enganyem, i ells tampoc ho pretenen, “A day” és la versió coreana i reconvertida en thriller de la pel·lícula de Bill Murray, “Atrapado en el tiempo”. Tres personatges es veuen atrapats en un mateix dia, una jornada en què un accident provoca que perdin sers estimats que voldran salvar a tota cosa. La clau és descobrir la relació entre tots tres i trobar la clau per alliberar-los.

“A day” no és original, però és entretinguda, trepidant i eficient. Pot dir-se que al final s’encanta una mica massa en la sensibleria i la redempció dels personatges, es podria prescindir, però durant el camí entreté.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies