Aquest dilluns ha desfilat per la catifa vermella de Sitges el mític actor d’origen alemany Udo Kier, llegenda viva del cinema fantàstic, que als 72 anys ha rebut el Premi Màquina del Temps i ha presentat el thriller carcerari “Brawl in Cell Block 99”, al costat de l’estrella de Hollywood Vince Vaughn i el realitzador S. Craig Zahler.
El nostre dia ha estat marcat per un slasher milenial, una petardada amb molta gràcia i, després, una venjança (aquest any n’hi ha forces a Sitges) en mans d’una Barbie reconvertida a Rambo per ajustar comptes amb tres homes.
TRAGEDY GIRLS
Sadie i McKayla estan tan obsessionades per les xarxes socials que han decidit ordir un pla macabre: segrestar Lowell, un assassí en sèrie, per tal que les ensinistri en l’art de l’horror i així poder petar-ho a internet. Al principi, tot va segons el que han previst, però quan les coses es torcin i Lowell quedi lliure, a les autodenominades “noies tràgiques” no els restarà cap més remei que reconsiderar el pla.
“Tragedy girls” és una “Scream” evolucionada amb uns personatges que han crescut veient assassins en sèrie de tota mena i que volen, a tota costa, tenir seguidors a les xarxes socials. La pel·lícula dirigida per Tyler MacIntyre es pot definir com slasher milenial: gore, gamberra, petarda, que se’n riu d’ella mateixa i, per tant, aconsegueix fer riure al públic. Una d’aquelles sessions en què se sent com el públic, majoritariament estudiants en aquest passi, s’ho passava de bé. No és original, està plena de tòpics, però té algun gir original i tu, que ens ha fet passar una molt bona estona.
REVENGE
Tres homes casats rics es reuneixen anualment per anar de cacera. Però, aquesta vegada, un d’ells ve acompanyat de la seva amant, una jove que desperta ràpidament l’interès dels altres dos. Les coses es compliquen dramàticament per a ella… Presa per morta i abandonada enmig del no-res, la noia torna a la vida, i el joc de cacera es converteix en una venjança implacable.
“Revenge” ha estat una mica diferent. El punt de partida és l’arribada d’un home amb la seva amant, tota una Barbie de cos perfecte (Matilda Lutz), a una casa en un lloc inhòspit. Dos homes més s’afegeixen després, llestos per anar de caça, però la presencia de la temptadora noia acaba amb tragèdia. I de sobte, renaixent de les cendres, la noia es torna en una mena de Rambo i surt a la cacera d’aquells tres homes que l’han utilitzat i han volgut acabar amb ella.
Una pel·lícula amb una banda sonora un pèl matxacona que, de vegades, es pren massa seriosament a ella mateixa i que, pel contrari, té més gràcia quan es posa gore o petarda. Sí que se li agraeix que transformi a la nena mona que només rep, en algú que acaba fotent-li’s una patada al cul molt ben donada a tres homes de cromanyó poc desenvolupats per alguna cosa dirigeix una dona, Coralie Fargeat.
Envía una resposta