Sitges ha estat avui territori de zombis i de culte al rock. La Sitges Zombie Walk -que ha obert Robert Englund, el nostre estimat Freddy Kruger- ha inundat la vila de morts vivents famèlics d’arreu del món. En arribar la mitjanit, el glamur i el rock s’han reunit en el lliurament del Gran Premi Honorífic a l’actriu Susan Sarandon, previ a la projecció de “The Rocky Horror Picture Show”, una d’aquelles pel·lícules de qualitat discutible que el públic converteix en peça de culte.

Nosaltres hem omplert la nostra llista de visionats amb un thriller gèlid dirigit per Taylor Sheridan i protagonitzat per Jereny Renner i, després; hem compartit gamberrada en comunió amb el públic del Festival, amb “Mom and Dad”, amb un Nicolas Cage que sembla un “meme” vivent amb les seves cares.

WIND RIVER

Un policia descobreix el cadàver d’una noia, assassinada en una remota reserva índia, i l’FBI hi envia una agent novella. Per tal de resoldre el crim, tots dos s’endinsaran en un paisatge salvatge, en què la ferocitat de la natura deixa poc espai per a l’ordre i la llei.

Wind River

Taylor Sheridan signa aquest “Wind River” amb el que debuta en la direcció. El guionista de “Sicario” i de “Comancheria” continua explorant els territoris fronterers en aquest thriller cruent, cuinat a foc lent que sap posar-se trepidant quan toca, amb aires de western i banda sonora de Nick Cave i Warren Ellis.

Al capdavant del repartiment Jeremy Renner, com el policia expert en un territori dur i fred en tots els sentits i Elizabeth Olsen, com l’agent novell de l’FBI que arriba a un lloc que no coneix i on no encaixa (i no pensen fer-li fàcil). Dos actors solvents, sobretot ell, que naveguen per un bon guió: senzill, sense grans girs, ni artificis innecessaris i on s’explora una Amèrica normalment oblidada i l’anatomia de la culpa i del dolor.

MOM AND DAD

En aquesta cinta d’horror tenyida d’humor negre, una misteriosa epidèmia en forma de bogeria massiva provoca que els pares ataquin violentament els seus fills. Carly i Joshua intentaran sobreviure durant aquesta infausta jornada, amenaçats per uns progenitors que posseeixen els trets de Nicolas Cage i Selma Blair.

Mom and Dad

“Mom and Dad” és la pel·lícula ideal per veure a Sitges. Un treball que vist a casa sol, podria passar sense pena ni glòria (bé, algun somriure i exclamació de sorpresa segur que cau), però en comunió amb la resta de frikis del Festival es converteix en una experiència religiosa que es magnifica en riallades, comentaris en veu alta i aplaudiments als moments més hilarants/sagnants. Genial com Nicolas Cage es burla d’ell mateix en aquesta gamberrada políticament incorrecta on s’exploren les frustracions de la paternitat que, de vegades, donen ganes de fer bogeries… I aquí les teniu, a “Mom and Dad”.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies