El relleu del focus mediàtic del Festival l’ha recollit Susan Sarandon, una altra de les grans estrelles que visiten Sitges enguany.  Bé, la Sarandon i una nina malèfica que ha fet les delícies dels espectadors de Sitges a la projecció d’ “Annabelle: Creation” per què les pel·lícules de terror a Sitges no es veuen, es viuen d’ensurt en ensurt.

ANNABELLE CREATION

Mentre el matrimoni Warren i la seva investigació de casos paranormals triomfava als cinemes amb les pel·lícules “Expediente Warren: The conjuring” (2013) i “The conjuring: el caso Enfield” (2016), al 2014 es va perpetrar un fracassat intent de convertir en llargmetratge l’impactant fragment que obria la primera. Però l’experiment de dedicar tota una cinta a la diabòlica nina Annabelle va resultar fallit. Ara amb canvis en l’equip i ganes de reconciliar-se amb el públic, ens arriba a Sitges “Annabelle: Creation”.

Susan Sarandon

Aquí els protagonistes són un matrimoni, els Wallis (Anthony LaPaglia Miranda Otto), celebres fabricants de nines artesanes que en un tràgic accident perden la seva filla Bee (Samara Lee). Uns anys més tard decideixen acollir a casa seva una monja (Stephanie Sigman) i un grup de 6 nenes orfes: les adolescents Carol (Grace Fulton) i Nancy (Philippa Coulthard), la Kate (Tayler Buck), la Tierney (Lou Lou Safran), la Linda (Lulu Wilson) i la Janice (Talitha Eliana Bateman) a qui la polio ha deixat coixa. Totes elles aviat començaran a viure fets estranys i a sentir una presència maligna a la casa que posarà en perill les seves vides.

Ara en mans de David F. Sanberg (“Nunca apagues la luz”), Annabelle: Creation” arrenca tenint sota el braç la última versió del manual de la típica pel·lícula de por amb casa maligna: ombres, portes que s’obren i tanquen, objectes que es mouen sols i fantasmes que avancen en la foscor. Així, sense resultar excessivament original, almenys si que aconsegueix superar la seva predecessora i ho fa amb alguns elements que l’ajuden: en primer lloc el joc que dóna que les víctimes del mal siguin un grup de nenes més que no pas els adults; en segon lloc que la intensitat de la por va pujant a mida que avança la pel·lícula; i en tercer lloc que, sabent que l’objecte del mal és una nina i, siguem sincers, una nina poca cosa pot fer a banda d’espantar-nos amb la seva gèlida cara, es multipliquin en altres formes les presencies malignes. Res massa novedós doncs, però suficient per passar una estona inquietant. A més, el film conté nombroses autoclicades d’ull a l’univers Warren que poden convertir també “Annabelle: Creation” en una entretinguda cacera d’ous de pasqua.

SUSAN SARANDON

Sarandon ha visitat Sitges per rebre el Gran Premi d’Honor del festival i presentar una sessió especial de la mítica “The Rocky horror picture show”, tota una pel·lícula de culte friki, molt friki. “Per a mi no va ser tan divertit com sembla en pantalla”, comenta l’actriu en roda de premsa. “Per començar, jo no sabia que havia de cantar! La vam rodar a Anglaterra i feia un fred terrible. La pluja queia pel sostre de l’estudi, tots acabàvem xops. I, per si no us n’enrecordeu, em passo mitja pel·lícula en roba interior, així que vaig agafar una pneumònia. Com que a l’estudi no hi havia calefacció em van posar uns radiadors i una estufa, però els radiadors es van cremar. Ara pot semblar graciós, però m’ho vaig passar fatal. I, tanmateix, n’estic molt orgullosa, i el moment ‘Don’t dream it, be it’ és molt important per a mi”.

Susan Sarandon

Als seus 71 anys està estupenda, però el millor és com parla. Potser això l’apropa més a una altra actriu amb caràcter, Bette Davis, a qui va interpretar a la sèrie “Feud”. La mateixa Bette li va demanar. Sarandon es va preparar veient entrevistes que havia fet Davis i comenta: “Em vaig adonar que teníem molt en comú com a actrius i com a dones que lluiten per trobar el seu lloc a Hollywood. Això sí, jo no soc alcohòlica i soc molt feliç amb la meva família”.

Li costa triar un dels seus papers. N’ha fet tantes de pel·lícules: “Thelma & Louise”, “Atlantic City”, “Els búfals de Durham”… El de “Pena de mort” comenta que és el te “més dins del cor” ja que va produir el film i és amiga de la monja en la qual s’inspira. “M’interessa passar-m’ho bé i fer coses que no havia fet abans”, afirma. “M’agrada interpretar dones normals fent coses extraordinàries, dones fortes que són protagonistes de les seves vides però que es mostren vulnerables”.

També ha fet referència a com les xarxes socials han canviat el significat de ser famós: “ho ha canviat tot; avui dia els joves han deixat d’interessar-se per ser músics o directors de cine; el que volen és ser famosos”. Sarandon, que continua brillant com ho feia a “Thelma i Louise”, també ha parlat de les noves plataformes d’exhibició i producció: “és en les sèries on els actors poden trobar personatges més arriscats, a diferència del que succeeix al cine”.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies