Ens acomiadem de la 65a edició del Festival de San Sebastián amb la corrupció del poder que mostra “The captain”, una història d’amor en l’ocàs de la vida i una amb diferències culturals, i la gran Glenn Close reivindicant el paper de la dona més enllà de l’esposa. Això s’ha acabat. Ja només ens queda saber els premis i comprovar si, com sempre, premien una que no hem vist.
DER HAUPTMANN / THE CAPTAIN
En els últims moments de la II Guerra Mundial, un soldat de 19 anys, esparracat i famolenc, roba l’uniforme d’un capità. Fent-se passar per un oficial, reuneix un grup de desertors i comença a matar i saquejar al seu pas a través de la colpejada Alemanya nazi. “El capitán”suposa la tornada a Alemanya del guionista i director Robert Schwentke.
Hem començat l’ultim dia de Festival amb una joia en blanc i negre. Una crítica brutal sobre com el poder corromp l’ànima humana, encara que sigui el poder d’un uniforme manllevat. Cruel, incomode de veure, “The captain” compta amb unes molt bones interpretacions (sobretot Max Hubacher posant rostre juvenil a aquest capità impostat i que s’embafa d’ambició i crueltat) i s’ha posicionat com una de les preferides de la secció oficial.
THE LEISURE SEEKER
Ella i John estan fugint de la cura asfixiant dels seus metges i fills. John és despistat però tenaç. Ella és fràgil però alhora enginyosa. El seu viatge a bord del seu fidel caravana els porta des de Boston fins Key West als Estats Units. Compartint en el seu trajecte tant moments d’alegria com d’angoixa, van recobrant així la seva passió per la vida i el seu amor pels altres, mirant amb perspectiva i de forma diferent tot el que van deixant enrere. Fet que els fa replantejar-se durant la seva aventura, com es veuen l’un a l’altre.
La segona pel·lícula del dia ha estat una Perla. Una road movie senil protagonitzada per Helen Mirren i Donald Sutherland, una parella gran, en no massa bon estat de salut que decideixen escapar-se dels seus fills per fer un últim viatge en la seva caravana “The leisure seeker”. Una història vista mil vegades que aquest cop ens arriba de la mà de l’italià Paolo Virzì. Encara que vista i revista i expressament sensiblera, ha aconseguit tocar la fibra al públic del Principal.
THE BIG SICK (LA GRAN ENFERMEDAD DEL AMOR)
“The Big Sick” explica la història real de Kumail i Emily, una parella que es coneix en un dels espectacles de comèdia de Kumail. Quan semblava que tot anava a quedar-se en una trobada d’una nit, la seva relació comença a avançar malgrat les diferències culturals, complicant les vides de tots per les expectatives que tenien els pares de Kumail, uns musulmans estrictes. Tot empitjora encara més quan es descobreix que ella pateix una misteriosa malaltia…
Si us he de definit “The Big Sick” d’una manera ràpida i fàcil us diré que és una comèdia romàntica “mona”. Podria ser la típica comèdia de noi coneix noia però el peculiar sentit de l’humor dels seus guionistes Emily V. Gordon i Kumail Nanjiani (que, a més, expliquen la seva història “real”) li dona un toc diferent. És agradable, dolça però sense embafar, un puntet trista però també fa riure amb un toc gamberret. Pot ser per això el film s’ha endut el Premi del Públic en els festivals de Locarno i South by Southwest.
THE WIFE (LA BUENA ESPOSA)
Darrere d’un gran home hi ha sempre una dona encara més gran … i estan a punt de conèixer-la. És fonamental que arribin a conèixer-la -molts de nosaltres ja la coneixem i ni tan sols ens adonem compte-. Joan Castleman: una dona de gran intel·ligència i bellesa encara enlluernadora, la perfecta esposa devota. Quaranta anys invertits a sacrificar el seu propi talent, els seus somnis i ambicions per avivar el foc del seu carismàtic marit Joe i la seva meteòrica carrera literària. En ignorar les seves infidelitats i excuses recolzades en el seu “art” amb elegància i humor. El seu fatídic pacte ha construït un matrimoni sobre concessions desiguals. I Joan ja no aguanta més. La vigília del lliurament a Joe del Premi Nobel de Literatura, la cirereta del pastís en una obra espectacular.
“The Wife” és un viatge commovedor, divertit i emocional; una celebració de la feminitat, l’autodescobriment i l’alliberament.
La pel·lícula magníficament protagonitzada per Glenn Close és la clausura de la 65a edició del Festival. Un retrat del munt de dones que, amb tot el talent del món, queden eclipsades pels seus marits només pel fet que a ells els resulta molt més fàcil ser reconeguts. Destacar a la gran Close en la pell d’aquesta dona que mostra la seva ràbia continguda i el desig de deixar-ho anar tot que esclata just quan el seu home rep el “merescut” premi Nobel de literatura. Si hem de ser sincers “The wife” no suposa cap novetat temàtica però la força interpretativa de Close fa que valgui la pena.
Envía una resposta