LA CORDILLERA

Després que el cap de setmana se li entregués el Premi Donosti a la directora Agnes Varda, avui el segon homenatjat pel Festival de San Sebastián, Ricardo Darin, ha recollit el seu en una gala especial. Abans, però, ha tocat presentar a la premsa la pel.lícula amb la que participa a la Secció Oficial, “La cordillera” de Santiago Mitre (Paulina).

A les nevades muntayes de Xile es duu a terme una cimera que reuneix als màxims mandataris dels països de Llatinoamèrica per negociar els termes d’una aliança petrolera. L’estrella de la reunió és el pompós president de Brasil (Leonardo Franco), màxim promotor de l’acord i el que en treurà més beneficis. El que és una incògnita per tothom és el president d’Argentina, Hernán Blanco (Ricardo Darín), a qui els mitjans del seu propi país questionen la seva capacitat política. Quan comencen les reunions també ho fan els conflictes entre diferents postures i estratègies. A més, Blanco haurà de fer front a l’inminent esclat d’un escàndol promogut pel seu gendre i a la inestabilitat emocional de la seva filla (Dolores Fonzi) a la que fa venir a Xile. Entremig de tot plegat li tocarà prendre decisions crucials per marcar el seu perfil polític i personal.

La cordillera

La cordillera” planteja una trama de thriller de jocs de poder que a priori té prou elements en el potencial de la historia, els actors i l’escenari per generar interès com a tal. Però pel camí també obre fronts de misteri, d’anàlisi geopolític, els dilemes humans d’un representant del poble i la confrontació del privat i el públic. I amb tot plegat el que comença i avança com una obra amb tints de Hitchcock acaba obrint facetes que després no explora ni resol amb prou profunditat.

En sortir de la projecció de premsa algú la definia com un bon pilot de sèrie i amb aquesta sensació ens ha deixat també, de que el vist a La cordillera era un bon punt de partida per quelcom que s’hauria de prollongar més enllà però que fa curt en ser només una pel.lícula.

 

BORG/MCENROE

La final de Wimbledon del 1980 va ser un d’aquells partits que van passar a formar part de la història llegendaria del tenis. La van disputar dos tenistes molt diferents: Björn Borg (Sverrir Gudnason) i John McEnroe (Shia LaBeouf). El primer tenia fama de ser un home metòdic, obsessionat amb determinades pautes per contribuir a fer-lo un gran jugador, i un home de gel que mai no mostrava els seus sentiments sobre la pista. El segon s’havia guanyat les antipaties de premsa i públic amb les seves constants i irades protestes a la pista sobre les decisions dels arbitres. En aquella final del 1980, Borg optava a conquerir Wimbledon per cinquena vegada consecutiva, i McEnroe aspirava a guanyar-hi per primer cop i convertir-se en el número 1 del tenis mundial.

Borg/McEnroe

A “Borg/McEnroe“, el danès Janus Metz utilitza aquella final com el punt al que s’encarrila tot el que ens mostra a la cinta a través de diversos flashbacks. I el resultat és una cinta que encara que sapigueu com va acabar aquell partit acaba resultant emocionant, no només per la rivalitat esportiva sinó també per l’aspecte personal.

Borg/McEnroe“, tot i que té els dos noms al títol no és equilibrada al 50%, es centra més en el primer que en el segon. Un home complexe del que anirem coneixent les decisions i relacions que l’han portat a ser com és. Tant en ell com en el cas de McEnroe, la cinta suposa sobretot un viatge de dues vides que saps que confluiran en un punt determinat i explora els dimonis que van haver d’enfrontar i les decisions personals que tots dos van prendre en un moment crucial de les seves vides i que determinaria qui i com foren d’aleshores endavant.

 

WONDERSTRUCK

La darrera pel.lícula de Todd Haynes va passar per la competició de Cannes sense endur-se premi, però va captivar prou la crítica com perque s’hagi inclòs a la secció de Perles de Donosti. El film és l’adaptació per part del propi autor de la novel.la “Wonderstruck“, Brian Selznick. El mateix que al 2011 es va adapatar La invención de Hugo, amb la que aquesta manté alguns elements en comú.

Els protagonistes són un nen i una nena que en diferents línies temporals emprenen dos viatges de cerca. En Ben (Oakes Fegley) ha perdut la seva mare (Michelle Williams) en un accident de cotxe i viu amb la seva tieta i dos cosins. Mai no va arribar a conèixer el seu pare i no en sap res més del que ell ha imaginat al llarg dels anys perquè la seva mare mai no volia parlar-n’hi. El dia que un llamp el deixi sord, trobarà per fi una primera pista que el portarà a viatjar fins a Nova York per intentar trobar-lo. Per altra banda, la Rose (Millicent Simmonds) és una nena sorda que viu el final del cinema mut i l’arribada del sonor, admiradora d’una de les estrelles de les pel.lícules (Julianne Moore) i que fuig també a Nova York en busca d’emocions i una comprensió que no troba a casa.

Wonderstruck

Amb “Wonderstruck“, Todd Haynes (Carol) torna a construir una mostra del seu cinema preciosista de cuidada estètica, iluminació i música (a càrrec de Carter Burwell). Amb un muntatge que alterna les realitats dels dos petits protagonistes (al principi en fragments massa breus i que fan que costi una mica entrar en les constants alternances de temps), estableix un metafòric paralelisme entre les sorderes dels nens i l’expressionisme del cinema mut.

El fragment de la Rose està rodat directament en blanc i negre, com una pel.lícula d’aquelles èpoques. Mentre que el de Ben es situa en un colorista Nova York dels anys 70. En els dos hi ha recursos que s’aprofiten de dibuixos, mapes i somnis per contruir una fàbula que comença una mica confusa, esdevé emotiva en la part central i acaba en un tram final sobreexplicat i massa ensucrat. Així, el film de Haynes aconsegueix notes altes en tendresa amb les aventures de dos petits sommiatruites però en conjunt l’edulcorament de tot plegat se li acaba passant de frenada, en una cinta on tot resulta una mica massa forçadament “quemaco”.

 

MARROWBONE

I de la tendresa al terror. La cinta que tancava avui les participacions a la secció oficial (tot i que fora de concurs) era “El secreto de Marrowbone“, una pel.lícula d’un gènere que no sol tenir gaire presència a les seleccions dels grans festivals de cine. Suposa el primer llargmetratge de l’asturià Sergio G. Sánchez, qui fou el guionista de “Lo imposible” o “El orfanato“, i venia avalada per la producció de J.A. Bayona.

Marrowbone comença amb l’arribada a una apartada casa d’una mare i els seus quatre fills. Fugen d’un mal que coneixerem més endavant i intenten refer la seva vida. Durant l’estiu, els nois coneixen a una altra noia del poble, l’Allie (Anya Taylor-Joy), i tots plegats semblen trobar per fi la felicitat. Però aviat la mare cau malalta i abans de morir li farà prometre al germà gran, Jack (George MacKay), que cuidarà de la resta, en Billy (Charlie Heaton), la Jane (Mia Goth) i el petit Sam (Matthew Stagg), ocultant-los a la casa fins que ell cumpleixi els 21 anys i ja pugui ser-ne el tutor legal. Durant els mesos que queden fins l’aniversari, però, hauràn de fer front a una maligna presència que amenaça les seves vides.

Marrowbone

Marrowbone és l’enèssima cinta de terror amb casa destartalada i funesta. I malauradament al passi de premsa ha estat rebuda per part de la crítica amb rialles en determinats moments. Personalment no crec que n’hi hagi per tant. Tot i que és cert que la pel.lícula picoseja una mica d’aquí i d’allà en coses que ja hem vist moltes vegades en altres films de temàtica similar, i que la resolució final es podria haver enfocat d’una altra manera, al llarg del seu metratge aconsegueix mantenir prou dignament l’atmosfera de terror psicològic. En tot cas, el públic tindrà la darrera paraula en la seva propera estrena a sales.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies