Amb l’arribada del cap de setmana i els carrers de Donosti plens a vessar de públic festivaler, prensa acreditada i turistes que han vingut a la ciutat a gaudir del bon temps, afrontem una jornada intensa amb tres films a competició i una perla que, si bé venen amb bones intencions i algunes virtuds, no ens han acabat d’emocionar com pretenien.

LA DOULEUR

La protagonista del film que Emmanuel Finkiel presenta a la competició oficial és l’escriptora Marguerite Duras (Mélanie Thierry). La troballa d’uns diaris són l’excusa per traslladar-nos als fets que hi va narrar. A la França de finals de la Segona Guerra Mundial, ella i el seu marit Robert Antelme (Benoît Magimel) formaven part d’un grup de la Resistència. Quan ell va ser detingut per agents alemanys i posteriorment deportat, per ella va començar una interminable espera, primer per tenir-ne noticies i després, ja amb la guerra acabada, del seu retorn. Durant mesos establí una perillosa relació amb un colaboracionista dels nazis de qui creu poder treure informació, i després assistí amb desesperació al goteig de soldats que van tornant a casa però sense que Robert estigui mai entre ells.

La Douleur Mélanie Thierry

Amb més de dues hores de metratge, Finkiel pretén traslladar-nos als espectadors l’angoixa de la llarga espera de la protagonista. Però ho fa principalment allargassant la duració de tot el que explica, amb plans lànguids i pausats, molts sense diàlegs. De fet, hem rebatejat la seva pel.lícula com La dona que fuma, perque no us exagerem si us diem que si eliminessim tots els plans en que la protagonista surt consumint cigarretes, el metratge del film es reduiria a la meitat. L’extensió temporal sembla ser l’únic recurs del director, que renuncia a molts altres elements per transmetre’ns les emocions dels protagonistes i els fets que viuen.

I així la lentitud de la pel.lícula assoleix el seu propòsit al principi, però al final només aconsegueix que sentim l’eternitat de l’espera de Marguerite perquè literalment a nosaltres se’ns fa eterna la seva narració. No obstant, si que cal destacar la interpretació de Mélanie Thierry que es carrega el film a les espatlles i aguanta que la càmera la segueixi en plans molt tancats durant quasi tota la pel.lícula.

 

THE THIRD MURDER

Passant al segon film del dia, esperavem amb curiositat el nostre retrobament amb un dels habituals del festival i que mai ens ha decebut. El japonès Hirokazu Kore-eda és de facto un dels millors retratistes de relacions familiars que edició rera edició ha anat alternant participació en les diferents seccions de San Sebastián, recollint sempre el beneplàcit de crítica i públic. Pero després de Después de la tormenta (2016), Nuestra hermana pequeña (2015), De tal padre tal hijo (2013) o Kiseki (2011), Kore-eda fa un canvi de registre i es passa a una trama judicial en aquesta cinta presentada a la secció Perlas que suposa el seu film més fosc dels darrers anys.

The third murder Hirokazu Koreeda

The third murder” arrenca amb un assassinat. Mikuma, treballador d’una fàbrica, colpeja el seu cap amb una clau anglesa fins a matar-lo i després cala foc al cadàver. No té cap problema en confessar-ho i pel seu crim podria enfrontar-se a una sentència amb pena de mort. Shigemori (Masaharu Fukuyama) és un dels advocats que haurà d’interrogar-lo i treure l’entrellat de l’assassinat, altres crims passats de Mikuma i el paper de la dona i la filla del difunt en tot plegat.

A cavall entre el thriller i el cinema judicial, Kore-eda retrata interrogatoris, judicis i recreacions dels crims però ai, pel camí això fa que dilueixi el que li és més propi i on el seu cinema sol excel.lir. Tot i l’interessant del joc entre acusat i advocat i que “The third murder” no renuncia a parlar-nos de les conexions humanes, aquestes queden velades sota la capa criminal, deixant-nos amb la sensació que no aprofundeix prou en algunes de les relacions, com la de la dona i la filla del mort. Sí en canvi sembla interessar-li més al director l’estudi de conceptes com la culpa o la veritat, un terme que no es pas tant inequivoc com hauria sino que depèn molt de punts de vista, perspectives i contexts que es van desvetllant al llarg del film.

 

ALANIS

Tornant a la Secció Oficial, arribava el torn de la participació de la cinquena pel.lícula de l’argentina Anahí Berneri. I tenint en compte que el seu darrer pas pel festival al 2014 amb “Aire Libre” va ser una de les participacions més vapulejades per la crítica dels darrers anys, teniem curiositat per veure si aquesta vegada ens reconciliariem amb la directora.

Alanis

L’Alanis (sí, a la pel.lícula se li pregunta diverses vegades si es diu així per la cantant pero mai dóna resposta) és una noia amb un fill d’any i mig que decideix guanyar-se la vida com a prostituta. Comparteix pis amb una companya de professió, però els problemes amb la policia faran que el propietari del pis les deixi al carrer. Comença així per l’Alanis una lluita per recuperar el seu mode de vida i proporcionar certa seguretat al seu petit, davant de la incomprensió tant de la tieta que l’acull durant uns dies a la rebotiga de la seva tenda de roba com d’altres prostitutes de carrer que no acceptaran que els ocupi les cantonades i els robi els clients.

Alanis és una d’aquelles pel.lícules que en la superfície sembla que no expliqui gran cosa. A la cinta entrem a la vida de la protagonista (Sofía Gala) quan ja fa temps que porta la vida que ha decidit portar i deixem la sala de cine després de ser-ne partíceps per pocs dies i amb la sensació que les coses no li canviaran pas gaire en endavant. Però és sota aquesta aparentment intrascendent superficie on s’amaguen les virtuds d’una cinta que en el fons planteja un discurs ferm i coherent. Ho fa amb els seus plans meticulosament calculats, amb la naturalitat amb la que mostra el cos femení ja sigui alimentant el fill com practicant sexe per diners, amb un discurs orientat a desmuntar hipocresies que defensa unes condicions dignes per les dones que sí han decidit lliurement exercir la prostitució i ho fa sobretot amb una actriu protagonista a l’alçada de totes aquestes facetes.

Així que sí, avui per fi ens hem reconciliat amb Anahí Berneri i el seu cinema.

 

HANDIA

La tercera cinta a competició d’avui jugava a casa. Jon Garaño i Aitor Arregi ( ‘Loreak‘) construeixen a Handia una barreja de conte i relat històric al voltant de la figura d’un home anomenat Miguel Joaquín Eleizegi que va viure al segle XIX per aquestes contrades i va arribar a mesurar 2,42 metres. Al film, Joaquín (Eneko Sagardoy) ​​és el germà menor de Martin (Joseba Usabiaga). Tots dos viuen tranquil·lament treballant el camp en el caserio del seu pare i somien amb fer-se càrrec de les terres quan aquest mori. Però el dia que les tropes carlistes passen per la zona reclutant tot jove capaç de lluitar, Martin marxa a la guerra per no tornar fins al cap d’uns anys. En fer-ho es troba amb que Joaquim s’ha convertit en un gegant que no para de créixer any rere any. Quan un empresari els proposi convertir la peculiaritat de Joaquín en un espectacle per fer diners, els dos germans emprendran una gira per diversos llocs. El viatge posarà a prova la seva relació i revelarà les pors i frustracions de cada un d’ells.

Handia

Handia suposa un important salt qualitatiu en mitjans per als seus realitzadors. I els posen al servei d’una història que aborda dos camins vitals, l’acceptació de les diferències o la construcció de les llegendes. Personalment, algunes iteracions i salts narratius han fet que la pel.lícula no m’emocionés tant com crec que té potencial per fer-ho. Però no es pot negar que Handia sap conjugar bé els seus elements tècnics, narratius i humans demostrant una vegada més l’habilitat de l’equip que té al darrera. En general ha estat una de les propostes més aplaudides en el que portem de festival i més d’un protestaria si no figura al palmarès.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies