Un any més arriba el Festival de Sant Sebastià. Una 65a edició inaugurada a la secció oficial amb “Submergence” de Wim Wenders amb James McAvoy i Alicia Vikander, un film que no ha deixat massa bon sabor de boca. “Call me by your name” ha inaugurat la secció de Perles amb molt millors crítiques.

CALL ME BY YOUR NAME

Elio, un jove de 17 anys, passa el càlid i assolellat estiu de 1983 a la casa de camp dels seus pares al nord d’Itàlia. Es passa el temps sense fer res, escoltant música, llegint llibres i nedant fins que un dia el nou ajudant americà del seu pare arriba a la gran vila. Oliver és encantador i, com Elio, té arrels jueves; també és jove, segur de si mateix i atractiu. Al principi Elio es mostra una mica fred i distant cap al jove, però aviat tots dos comencen a sortir junts d’excursió. Elio comença a intentar acostaments cap a Oliver que es fan cada vegada més íntims, fins i tot malgrat que, com diu Oliver, “són coses de les que no es pot parlar”. I mentre l’estiu avança, l’atracció mútua de la parella es fa més intensa.

La secció de “Perles” del Festival s’ha estrenat amb una fruita d’estiu: dolça, fresca i de pell avellutada. “Call me by your name” és una història d’amor que es cou a foc lent, amb la mandra de l’estiu que ens fa desitjar migdiades quan la calor ens aixafa les ganes de fer res més. Que sigui una història d’amor gay és el de menys perquè es tracta amb tanta naturalitat que no la fa diferent a qualsevol altra. El relat que ens porta “Call me by your name” és universal.

El seu director és Luca Guadagnino, responsable de treballs com “Melissa P.”, “Cegados por el sol” o ”Yo soy el amor”. Els seus protagonistes: Timothée Chalamet que es va posar en la pell de Tom, als 15 anys, a “Interstellar” i Armie Hammer.  El film adapta la novel·la “Llámame por tu nombre” d’André Aciman. Estrenada mundialment en el passat Festival de Sundance , al gener, ha aixecat autèntiques passions no només entre el públic dels col·lectius LGBT sinó també entre espectadors  i crítica. Aquí també ha encantat encara que, personalment, em sobra una mitja horeta de metratge (però això us ho diré de moltes pel·lícules).

EL AUTOR

Álvaro vol ser escriptor, però tot el que escriu és fals, pretensiós, insípid. Treballa com a escrivent en una notaria de Sevilla i la seva vida és grisa, acolorida només pels seus somnis. La seva dona, Amanda, és tot el contrari. Sempre ha tingut els peus a terra i mai ha somiat amb ser escriptora. No obstant això, és ella la que es posa a escriure i li surt un best-seller. Ironies de la vida. La separació és inevitable. I en aquest moment, Álvaro decideix afrontar el seu somni: escriure una gran novel·la. Però és incapaç; no té talent ni imaginació. Guiat per Juan, el seu professor d’escriptura, indaga en els fonaments de la novel·la, fins que un dia descobreix que la ficció s’escriu amb la realitat. Álvaro comença a manipular als seus veïns i amistats per crear una història, una història real que supera la ficció.

El autor

L’any 2013, el director d’Almeria Manuel Martín Cuenca ens va portar “Caníbal” amb el seu protagonista psicòpata al més pur estil “Dexter”. Ara, acompanyat de Javier Gutiérrez, María León, Adelfa Calvo, Adriana Paz, Tenoch Huerta, Antonio de la Torre i Rafael Téllez, ens porta a la secció oficial una adaptació de la novel·la de Javier Cercas, “El movil”.

“El autor” és una sàtira del món creatiu on se sentiran identificats i tocats tots aquells que algun cop han (hem) volgut convertir-se en escriptors i s’han topat amb l’horror de la pàgina en blanc o imitant els seus autors preferits de manera ridícula. El film és una gamberrada perversa i exagerada en els seus millors moments que aprofita l’obsessió d’aquest autor per crear una gran novel·la per criticar també conductes socials i temes d’actualitat com el fascisme, el racisme, el desig d’eterna joventut o la crisi. Esplèndid Javier Gutiérrez en la pell d’aquest notari projecte d’escriptor patètic i a destacar els moment on surt Antonio de la Torre fabulós com a professor de narrativa “jetas” i desbordat per la falta de talent dels alumnes. Una proposta divertida sobretot si mai heu fet algun curs de narrativa, riureu entre avergonyits i identificats al màxim.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies