El Lleó d’Or de 2017 ha estat per a ‘La forma de l’aigua’ del mexicà Guillermo del Toro, la faula fantàstica plena d’homenatges cinèfils i al cinema de sèrie B que era una de les favorites de la crítica des que es va presentar al principi del festival. Amb aquest premi la pel·lícula protagonitzada per Sally Hawkins, Richard Jenkins, Michael Shannon i Olivia Spencer es postula com una dels films a considerar ja seriosament en la carrera dels Oscars, tal com Alberto Barbera, director de la Mostra, i la seva productora havien anunciat fa unes setmanes.

D’una banda, és una bona notícia que el cinema de gènere, moltes vegades injuriat en els grans festivals de cinema internacionals, s’emporti un premi d’aquest calibre. Però d’altra, ‘La forma de l’aigua‘ tot i ser tècnica i formalment perfecta, plena d’imaginació i grans idees i tenir imatges inoblidables, no em va arribar a emocionar com hauria. La pel·lícula té prevista l’estrena comercial el 28 de gener de 2018, en plena temporada dels Oscars, previ pas pel Festival de Sitges.

En una confirmació de l’estima del cinema de les formes per part del jurat, el segon premi en importància, el Gran Premi del Jurat, ha correspost a l’israelià Samuel Maoz per ‘Foxtrot‘, que va guanyar el Lleó d’Or per la seva pel·lícula anterior i òpera prima, ‘Lebanon‘. En la seva segona pel·lícula, un drama sobre la relació entre un pare i un fill separats per centenars de quilòmetres de distància, però les accions dels quals els condicionen sobre manera, són precisament els seus excessos formals, les vistoses formes amb què Maoz vol fer notar l’existència d’un director i una tasca de posada en escena, les que neutralitzen l’emoció que la història conté. Una pel·lícula que s’obstina a cridar des de la pantalla l’existència d’un autor darrere de les seves imatges.

Samuel Maoz

Un dels grans guanyadors de la nit ha estat el gal Xavier Legrand, director de ‘Jusqu’à la garde‘, que s’ha endut el Lleó de Plata al millor director i el premi Luigi de Laurentis a la millor òpera prima. Per la seva forma d’anar canviant de gènere cinematogràfic des de gairebé el documental al terror, passant pel drama / thriller familiar, ‘Jusqu’à la garde‘ és sobretot una pel·lícula amb una tasca de direcció molt destacable, però també peca d’alguns excessos formals.

Pocs peròs es poden posar als tres premis d’interpretació, les dues Copes Volpi i el Marcello Mastroianni al millor intèrpret jove o emergent. Charlotte Rampling, que fa poc més de dos anys es va emportar el premi d’interpretació de la Berlinale per ’45 años’, està magnífica a ‘Hannah‘, una pel·lícula que es recolza en el seu excel·lent treball per transmetre a l’espectador present, passat i futur de la seva protagonista. Kamel El Basha també aprofita l’oportunitat que li dóna ‘El insulto‘ en el seu primer paper protagonista, en què interpreta un refugiat palestí resident a Beirut que s’enfronta per un petit incident a un cristià libanès. I des que es va veure ‘Lean on Pete‘ d’Andrew Haigh, Charlie Plummer es va convertir en el favorit per al premi Marcello Mastroianni pel seu paper d’un jove tan vulnerable, com determinat, entestat a viure una vida normal d’un xaval de 15 anys.

Charlotte Rampling Venice

I pocs peròs es poden posar també al premi especial del jurat per a l’australiana ‘Sweet Country‘, una de les millors pel·lícules de la selecció i que trasllada amb encert la iconografia del western USA a Austràlia, per explicar una història amb el rerefons del racisme, i al del millor guió per Martin McDonagh per ‘ Tres anuncios en las afueras de Ebbing, Missouri‘, un guió intel·ligent, ple d’espurna, en què una història molt negra es converteix en una comèdia divertida i simpàtica, però sense trair l’esperit políticament incorrecte dels seus personatges i les seves situacions.

Entre les absències, crida l’atenció sobre manera la de Ex Libris. The New York Public Library‘ del veterà director nord-americà Frederick Wiseman. Semblava una oportunitat única per premiar la trajectòria del director de 87 anys que concursava amb una de les seves millors pel·lícules el discurs polític de la qual, a més (a què volem destinar els diners públics), sembla més d’actualitat que mai per culpa de les polítiques de Donald Trump. Almenys, la crítica internacional sí que ha reconegut la seva excel·lència i li ha donat el seu premi FIPRESCI.

Que pel·lícules tan extremes i amb tan poc de consens com ‘Madre!‘ de Darren Aronofsky o ‘Mektoub, My Love: Canto Uno‘ d’Abdellatif Kechiche quedin fora del palmarès entra dins de la lògica que impera en les decisions dels jurats. El sorprenent hauria estat que les haguessin tingut en compte.

Palmarés complet de Venezia 2017

Competición

  • Lleó d’Or: LA FORMA DEL AGUA de Guillermo del Toro
  • Lleó de Plata Gran Premi del Jurat: FOXTROT de Samuel Maoz
  • Lleó de Plata al millor director: Xavier Legrand por Jusqu’à la garde
  • Copa Volpi a la millor actriu: Charlotte Rampling por Hannah de Andrea Pallaoro
  • Copa Volpi al millor actor: Kamel El Basha per The Insult de Ziad Doueiri
  • Premi al millor guió: Martin McDonagh per Tres anuncios en las afueras de Ebbing, Misuri
  • Premi Especial del Jurat: Sweet Country de Warwick Thornton
  • Premi Marcello Mastroianni a un intèrpret jove o emergent: Charlie Plummer per Lean On Pete d’Andrew Haigh

Orizzonti

  • Millor pel.lícula: Nico, 1988 de Susanna Nicchiarelli
  • Millor director: Bedoune Tarikh, Bedoune Emza de Vahid Jalilband
  • Premio Especial del Jurat: Caniba de Véréna Paravel i Lucien Castaing-Taylor
  • Millor actor: Navid Mohammadzadeh per Bedoune Tarikh, Bedoune Ezra de Vahid Jalilvand
  • Millor actriu: Lyna Khoudri per Les Bienheureux de Sofia Djama
  • Millor guió: Los versos del olvido de Alireza Khatami
  • Millor curtmetratge: Gros Chagrin de Céline Devaux

Lleó del Futur – Luigi De Laurentis a la Millor ópera prima: Jusqu’à la garde de Xavier Legrand

FIPRESCI

  • Competició: EX LIBRIS. The New York Public Library de Frederick Wiseman
  • Resta de seccions: Los versos del olvido de Alireza Khatami presentada a Orizzonti.

Venice Classics

  • Millor film restaurat: Masacre (Ven y mira) de Elem Klimov
  • Millor documental sobre cine: The Prince and the Dybbuk de Elwira Niewiera i Piotr Rosolowski

Venice Virtual Reality

  • Millor VR: Arden’s Wake (Expanded) d’Eugene YK Chung
  • Millor experiencia VR (contingut interactiu): La camera insabbiata de Laurie Anderson i Hsin-Chien Huang
  • Millor historia VR (contingut lineal): Bloodless de Gina Kim

Premi Jaeger-Lecoultre

  • Stephen Frears

Lleons d’Or Honorífics a la seva carrera:

  • Robert Redford
  • Jane Fonda

Robert Redford, Jane Fonda

Giornate degli Autori – Venice Days

  • Candelaria de Jhonny Hendriz Hinestrosa (Colombia)
  • Premi del públic BNL: Ga’agua – Longing de Savi Gabison (Israel)

Setmana de la Crítica

  • Premi del públic SIAE: Temporada de Caza de Natalia Garagiola (Argentina)
  • Premi Verona Film Club: Team Hurricane de Annika Berg (Dinamarca)
  • Premi a la millor contribució tècnica: Les Garçons Sauvages de Bertrand Mandico (Francia)

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies