El veterà director nord-americà Frederick Wiseman competeix per primera vegada pel Lleó d’Or amb ‘EX LIBRIS – The New York Public Library’, la millor pel·lícula vista fins al dia d’avui a la competició. Tampoc seria estrany que ‘Tres anuncis als afores de Ebbing, Missouri’ de Martin McDonagh estigués en el palmarès final. La primera pel·lícula italiana de la competició, ‘Una famiglia’ de Sebastiano Riso, ha estat la pel·lícula pitjor rebuda fins ara en la competició.

Als seus 87 anys i després d’haver rebut entre altres premis un Oscar honorífic el 2016 i un Lleó d’Or per la seva carrera el 2014, Frederick Wiseman segueix al peu del canó. En aquesta edició de la Mostra presenta ‘EX LIBRIS – The New York Public Library‘, un documental de 197 minuts sobre la biblioteca pública de Nova York que competeix pel Lleó d’Or i que seria d’estranyar que no estigués al palmarès final.

La biblioteca pública de Nova York, a més de pel seu impressionant edifici principal de la 5a Avinguda de Manhattan, està composta per altres 92 sucursals a Manhattan, el Bronx i Staten Island. Però com s’escolta diverses vegades al llarg del film, una biblioteca no és ja un lloc en el qual s’emmagatzemen llibres perquè el públic pugui consultar-los o demanar-los en préstec i emportar-se’ls a casa per llegir-los. I en això no només té a veure la revolució digital o els llibres electrònics.

EX LIBRIS – The New York Public Library

Wiseman ens deixa ben clar que la biblioteca de Nova York és un centre d’accés al coneixement per a tota la societat. I que per tant, és un instrument clau per a pal·liar la discriminació en l’accés a la informació en funció de classe social, raça o capacitat física. Wiseman fa especial èmfasi en les diferents activitats que promou la biblioteca en funció del seu entorn i les necessitats dels seus usuaris. No és el mateix tipus el que acudeix al seu edifici central, que a la seva sucursal del Lincoln Center especialitzada en arts escèniques, al centre Schomburg per a la investigació de la cultura negra o a una sucursal del Bronx profund. Wiseman parla de totes i no prioritza cap de les activitats per sobre d’altres. És per aquest aspecte de la biblioteca com a element aglutinador i atenuant de les diferències pel que “EX LIBRIS ‘ adquireix una dimensió política rellevant.

Wiseman manté el seu estil collage. Munta les seqüències de la pel·lícula – reunions dels diferents comitès i grups de treball que s’encarreguen del funcionament de la institució, activitats extraescolars dels nens, classes d’internet, entrevistes a autors, debats entre experts, performances de tot tipus o esdeveniments per recaptar fons – sense cap relació causa efecte o cap ordre específic, però de manera que el conjunt adquireix la coherència habitual del seu cinema. Wiseman bombardeja l’espectador amb informació sobre la biblioteca perquè sigui ell mateix qui s’encarregui de fer-se a la idea del que suposa la institució.

Frederick Wiseman

Però com a valor addicional, a ‘EX LIBRIS – The New York Public Library‘ el director nord-americà no només ens mostra el funcionament de la institució. Permet a l’espectador ser testimoni de debats erudits sobre Karl Marx, Fitzhugh, Malcolm X, Primo Levi o a una dissertació sobre la importància de la cultura del deli en els jueus novaiorquesos i el component sexual dels mateixos.

El britànic Martin McDonagh es va donar a conèixer fa gairebé 10 anys amb ‘Escondidos en Brujas‘, la seva òpera prima amb la qual es va endur, entre multitud de premis, una nominació a l’Oscar al millor guió original. Després de donar el salt al cinema USA amb la seva peli anterior, ‘Siete Psicópatas‘, torna a rodar als Estats Units ‘Tres anuncios en las afueras de Ebbing, Misuri‘ amb la qual competeix pel Lleó d’Or al costat de Frances McDormand, Sam Rockwell, Woody Harrelson, magnífics tots tres, i en un breu paper Peter Dinklage, el Tyrion Lannister de ‘Joc de Trons‘.

Three Billboards Outside Ebbing, Missouri

La pel·lícula arrenca quan Mildred, una dona la filla de la qual va ser assassinada i violada vuit mesos abans, decideix llogar uns cartells a la vora de la carretera tirant en cara al cap de policia que el cas encara estigui sense resoldre. Però no cal deixar-se enganyar. Malgrat aquest plantejament, ‘Tres anuncios en las afueras de Ebbing, Missouri‘ no és un drama. De la mà de McDonagh es converteix en una comèdia negra, original i enginyosa, en la qual se succeeixen les situacions hilarants i els diàlegs divertits. Però no cal pensar per això que els personatges siguin amables o s’alleugereixi el que s’explica. Els habitants del Ebbing, Missouri de McDonagh segueixen sent bastant poc exemplars i en alguns casos miserables. McDonagh aconsegueix que riguem amb uns personatges que ni tan sols ens cauen bé. Però mitjançant el seu intel·ligent guió, que deixa la correcció política per a una altra ocasió, posa la lupa i exagera les dinàmiques d’un petit poble de l’Amèrica profunda en què sembla no passar res especial perquè algú es declari racista, homòfob o decideixi fer justícia pel seu compte.

La primera pel·lícula italiana presentada a concurs en aquesta edició ha estat ‘Una famiglia‘ de Sebastiano Riso protagonitzada per Micaela Ramazzotti i el gal Patrick Bruel, una estranya parella que conforma el cap visible d’un entramat il·legal d’embarassos subrogats, en el qual ella posa el seu cos i ell cobra el dineral. Malauradament, Riso no té la sensibilitat necessària per tractar un tema tan delicat i de tanta actualitat i el resultat és un film truculent i sensacionalista que ha estat molt mal rebut per la crítica i el públic del festival.

Millor sort, sobretot entre el públic, ha tingut ‘Victoria y Abdul‘, la nova pel·lícula de Stephen Frears, centrada en la relació entre la reina Victòria (interpretada per Judi Dench, que reprèn el paper que va interpretar fa 20 anys a ‘Su Majestad Mrs. Brown‘) i el seu servent hindú musulmà.

Victoria y Abdul

Basat molt lliurement en fets reals, el guió de Lee Hall, que adapta la novel·la del mateix títol que la pel·lícula de Shrabani Basu, converteix la història en una comèdia lleugeríssima que busca el riure de l’espectador centrant-se sobretot en les diferències entre els seus protagonistes (reina, emperadriu, anciana, petita i grossa, ella; servent, hindú, musulmà i ben plantat, ell) i la sàtira dels membres de la cort victoriana. No toca entrar en profinditats sobre els personatges o els efectes que el coneixement d’una cultura estranya pogués tenir en la forma de regnar de l’emperadriu Victòria. Pur entreteniment lleuger per a espectadors que no busquin complicacions.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies