Rey Arturo: La leyenda de Excálibur
6Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Des de la seva estrena com a director amb “Lock & Stock”, el director britànic Guy Ritchie ha anat creant la seva marca personal com a realitzador amb un estil reconeixible en la manera de filmar les seves pel.lícules. Tant hi fa que siguin històries propies o alienes, modernes o clàssiques. Després de “Snatch”, “Revolver” o “RocknRolla” va començar a aplicar la seva esbojarrada manera de fer a personatges preexistents com “Sherlock Holmes” i els espíes de “U.N.C.L.E.”. I ara li toca el torn a tot un clàssic de l’imaginari britànic, “El Rey Artur”.

En aquesta ocasió l’Artur (Charlie Hunnam) és un orfe que després de veure de nen com el seu tiet, el rei Vortigern (Jude Law), matava els sus pares (Eric Bana) va anar a parar a un prostíbul on va ser criat aliè al seu destí. Pero el rei sap que va sobreviure i que algún dia, segons diu la profecía, ell será l’únic capaç d’arrencar de la pedra l’espasa Excalibur i derrotar-lo. Mentrestant però, fent ús del seu poder i de les arts màgiques, es dedica a esclavitzar el seu poble i a construir palaus i torres. Fins el dia que Artur, ja adult, recordarà qui és en realitat i, acompanyat d’una Maggie (Astrid Bergès-Frisbey) i uns quants rebels (Djimon Hounsou, Aidan Gillen, Craig McGinlay, Freddie Fox) es disposarà a recuperar l’espasa del seu pare i posar fi al regnat de terror de Vortigern.

Rey Arturo

Muntatge a flashos, primerissims plans grabats a la carrera càmera en mà, música anacrònica, càmera lenta durant els enfrontaments i narratives disruptives per plantejar hipòtesis i coses que no han passat. Tot el catàleg de recursos Guy Ritchie troben la seva cabuda en aquesta pel.lícula que tracta sobre la llegenda artúrica com podría haver agafat qualsevol altre personatge com a referent. Però ho fan tant si s’escau com si no, tal com si Ritchie no podés concloure el film sense ficar-los tots perquè això és el que toca per deixar el seu segell, tant si s’adiuen a l’escena com si no.

Al final, un ha de fer la vista grossa a aquestes fardades d’estil, a un tractament excessiu de l’element màgic de la historia i a fets que costen de creure com que el crescudet Charlie Hunnam sigui el nebodet de Jude Law. Però els ulls que obviin tot això i busquin una mica d’entreteniment estiuenc a la fresca d’una sala de cine, es quedaran amb una passable cinta d’aventures.

 

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies