Atómica
7Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Si no fa pas gaire recuperavem el personatge de John Wick i la seva elevació de l’acció i la violencia a un exercici d’estilisme visual, ara un dels seus codirectors, David Leitch, ens presenta la seva èmul femenina amb les faccions de Charlize Theron i el nom de “Atomica”.

Lorraine Broughton (Charlize Theron) és una agent del MI6 tant atractiva com freda i letal. Amb la cara plena de morats i ferides que reflexen les seqüeles de la seva darrera missió, es sotmet a l’interrogatori de diverses agencies d’intel.ligència, inclos un cap de la propia MI6 (Toby Jones) i un enllaç de la CIA (John Goodman). Sense saber en qui pot confiar, relatarà els fets que la van portar a Berlin per investigar la mort d’un altre espía i intentar recuperar una valuosa llista amb els noms d’agents dobles, havent de col.laborar amb l’inestable Percival (James McAvoy) i la membre de la inteligencia francesa Delphine Lasalle (Sofia Boutella).

Adaptació de la novel.la gràfica de Sam Hart i Anthony Johnston The Coldest City, escrita per Kurt Johnstad, Atómica és un film concebut per molar. Mola la seva ambientació vuitantera en l’època de la guerra freda, amb un enfrontament soterrat entre americans i soviètics que pren com a escenari un Berlin encara dividit pel mur. I que en aquesta escena tant característica desenvolupa una trama d’espies amb aires de clàssic, plena d’aliances i traicions que, també és cert, arriben a fer perdre una mica l‘espectador. Perque aquells temps tenyeixen la cinta d’una certa aura de coses encara fetes a mà, ja sigui rastrejar sospitosos o matar.

 

Atomica Charlize Theron

Mola una Charlize Theron que ja ha demostrat prou i de sobres la seva capacitat pel cinema d’acció, des de Aeon Flux a Mad Max Fury Road. Amb vestuari de disseny, botes de canya alta i perruca rossa de dama de gel, no escatima proeses en el maneig d’armes i la lluita cos a cos (que ens diu la publicitat del film que va insistir en rodar ella mateix fins al punt d’haver perdut alguna dent pel camí). I també un James McAvoy que brilla més com menys plàcids són els personatges que interpreta.

Resulta molt molona una banda sonora farcida d’èxits dels 80 que recupera temes de Depeche Mode, David Bowie, A flock of seagulls, New Order, Nena o Queen, inserits amb molt d’encert al llarg de l’acció.

I molen molt una sèrie de plans concebuts per adornar aquesta pel.lícula que si es cenyís només a la seva trama no resultaría especialment destacable. Homenatges al cine negre, plans seqüència, jocs de miralls, coreografies capaces de recorrer a elements que van d’una sabata de taló vermella a un cable o un recipient de glaçons per composar postals pel record del cine d’acció.

I amb tots aquests elements tenim una Atómica que potser no té coses massa originals a dir, però que sap que el seu punt fort és el com mostrar-les, i així que ens les serveix en un envoltori que volent molar, acaba molant força.

 

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies