Sembla que la segona guerra mundial ha arribat a la seva fi amb la mort de Hitler, però a la ciutat de Brno continuen els combats entre les tropes soviètiques que intenten eliminar el darrer crepuscle nazi que encara resisteix a la ciutat. En aquest inestable escenari Kuba i Kost’a cerquen un soldat americà que porta penicil·lina. Paral·lelament, Jidich deambula amb una gata parlant realitzant una missió que encara no sap ben bé de què tracta. Benvinguts a la proposta literària de Jiří Kratochvil, on la màgia i el somni intenten sobreposar-se a una de les etapes més fosques de la humanitat.
Es comença a veure la llum, els bombardejos i els trens camí dels camps de concentració comencen a formar part del passat. Tot i això, la vida a la ciutat de Brno és dura, sembla que la guerra ha arribat a la seva fi però no hi ha electricitat, ni gas, ni combustible, el menjar no està a l’abast de tothom i encara es pot morir fruit d’alguna escaramussa aïllada o d’un franctirador que esgota els seus darrers dies de vida disparant a comptagotes. En aquest context, l’autor ens planteja dues línies argumentals. Per una banda, la protagonitzada per Kuba un antic treballador d’una fàbrica tèxtil que coincideix amb Kost’as, el director d’un hospital i que junts s’embarquen a la cerca d’un americà que està amagat a la ciutat amb penicil·lina. L’objectiu no serà fàcil ja que només la intuïció serà la brúixola que marqui el camí. Per una altra banda, Jidich torna a la ciutat després de fugir dels nazis. El destí el farà realitzar una missió no definida que anirà descobrint gràcies a Kanka, un gat amb el que parla i que farà que no es desvií massa del seu objectiu.
L’autor posa a escena les aventures i desventures, d’uns individus vitalistes que s’aniran trobant tot un seguit de situacions i d’altres personatges que ens animaran la dura realitat d’un moment que els hi va tocar viure. És aquesta combinació de foscor i de llum la que dóna força al relat, la que fa destacar l’alegria al llarg de tota l’acció i la que ens fa aterrar a la dura realitat. Aquesta barreja de sensacions ens manté connectats al text i ens va generant emocions contraposades.
Cal mencionar que Jiří Kratochvil va viure en un estat socialista on va haver de realitzar treballs poc relacionats amb la seva vocació literària com operador de grua, vigilant nocturn d’una granja avícola o telefonista. Tot i haver publicat algun llibre de manera clandestina, no és fins a la Revolució de vellut (1989 – 1992) quan es comença a dedicar plenament a la literatura. Ell ha patit en primera persona el totalitarisme socialista que va venir després de l’ocupació nazi. La novel·la es desenvolupa en el que anomenen “temps zero”, moment d’incertesa en el que es pot canviar el futur, un temps d’esperança que és de ben segur «millor que el passat i possiblement millor del que vindrà».
La novel·la es construeix a partir del relat dels tres protagonistes i de les dues històries principals. L’autor té un estil molt particular ja que el narrador canvia de tercera persona a primera en alguns moments, sense previ avís, alhora que els diàlegs apareixen sense guions ni aclariments de qui parla. Aquesta estructura de relat dóna fluïdesa a la lectura encara que a moments desubica al lector esbrinant qui està parlant. Tanmateix cal mencionar la forta presència de paraules, expressions i fins i tot fragments de versos en rus, fet que denota els coneixements d’aquesta llengua de l’escriptor i que a la vegada té un efecte d’immersió en el lector, d’entrar als orígens de Kost’a de la mà d’artistes cèlebres com Repin o Pushkin.
Buenas noches, dulces sueños és una novel·la notable que ens convida a revisar la crueltat del món amb la mirada optimista dels que volen sortir-se’n i tirar endavant. A moments esbojarrada i divertida però sense oblidar el seu comés, denunciar els autoritarismes que no permeten a l’ésser humà desenvolupar de manera lliure i en pau els seus somnis.
Envía una resposta