Voss Van Conner, el famós escriptor de ciència-ficció obsessionat amb la vida alienígena, ha mort després d’una trobada entre un assecador de cabell i l’aigua de la seva banyera. Però resulta que hi ha una altra vida després de la mort, i la seva no només l’afecta a ell.
“Bienvenidos a Welcome” (2008), “Wendolin Kramer” (2011), “La chica zombie” (2013) i “El show de Grossman” (2013) són els noms de les quatre novel·les anteriors a la que ens concerneix de la fantàstica autora Laura Fernández. Aquesta terrassenca de tan sols 36 anys ens va fascinar amb aquestes primeres obres que ja insinuaven per on anava la seva carrera literària i permetien gaudir de la seva narrativa als qui buscaven alguna cosa nova en el panorama novel·lesc actual. Però amb “Connerland” (2017) s’ha superat.
El primer que se sent en començar a llegir “Connerland” és: “què està passant aquí?”. Una mica de context que no acaba d’encaixar amb el que estem acostumats. I això ja agrada, haver-nos d’adaptar nosaltres com a lectors a un nou món amb unes noves regles, tot i que molt semblant al nostre. Però a mesura que s’engoleixen pàgines el sentiment d’adaptació es dissol en una separació de la novel·la per adonar-nos que, en realitat, estem llegint una pel·lícula.
El tractament dels personatges i de les trames, els noms i plantejaments, les onomatopeies i, en definitiva, l’estil de Fernández porten a l’espectador a un viatge per un seguit de plànols i seqüències pròpies del cinema més alternatiu. Se’ns dóna l’oportunitat de gaudir d’un guió que, ara com ara, no podrem veure a la gran pantalla; però amb un detall i l’opció d’imaginar-ho amb un tan alt pressupost, que quan apareixen els crèdits finals necessitem una seqüela immediata.
Personalment, i no em puc contenir, he gaudit moltíssim amb aquesta novel·la. És quelcom nou, fresc i original, amb tocs de la millor ciència-ficció i humor absurd dels millors còmics; amb trames i personatges totalment únics que enganxen des del principi. Si tenen la sort de poder gaudir-la d’una tirada, val la pena passar-se un dia sencer llegint-la.
Voss Van Conner pot optar a un lloc predilecte entre els personatges importants del gènere i Laura Fernández entre les autores. Esperem no haver d’esperar altres quatre anys per tornar a llegir-la, ja que les tovalloles de microdofins, el gos xerraire Sperry i Miranda Sherikov són quelcom inoblidable.
Envía una resposta