La niña de sus ojos

2017-07-10

9Valoració

Puntuació dels lectors: (0 Vots)

0.0

Publicada per La Cúpula, la que suposa la primera obra conjunta dels autors de “Sally Heathcote Sufragista” i “La virgen roja”, “La niña de sus ojos” és un còmic autobiografic que reflexa els paralelismes amb figures admirades per la guionista Mary Talbot i dibuixat per la seva parella, Brian. La dificultat de marcar un paral·lelisme entre les vides de dues figures engolides per la figura de l’escriptor que tothom s’entesta en comparar amb Shakespeare: James Joyce.

De principi a fi “La niña de sus ojos” està inspirat per una de les cites més conegudes de Joyce “No hay pasado ni futuro, todo fluye en un eterno presente“. La seva història es va desenvolupant creuant reflexions de la vida de la guionista i reflexes amb la vida de la filla de Joyce: Dues nenes a les que la figura paterna marca des de la seva tendra infantessa, amb el desitg de complaure al seu progenitor i abstreure’l de l’aillament provocat pel seu geni, fent fútils esforços per convertir-se en el focus d’atenció del seu pare.

La narració visual separa les diferents linies temporals amb un dibuix molt detallat, pero esquemàtic a la vegada, que marca de manera molt clara no només las referencies a les dues protagonistes si no les diferentes èpoques reflexades dins de la història. Brian Talbot també s’autorretrata a les propies planes, no en va és la parella de la guionista i protagonista.

Dibuix en blanc i negre, durs per la part de la vida de Lucía Joyce. Dibuix infantil, com si dibuixes una Alicia sobrevisquent dintre de l’època post racionament de la guerra. Dibuix més sofisticat per l’adolescència de la protagonista i un dibuix modern i molt viu per les reflexions del present més actual de la seva dona. Tots els estils conviuen en transicions fluides a “La niña de sus ojos”.

I tot dintre del concepte que va desenvolupar James Joyce a la seva creació literària: Un intens monòleg interior del narrador de la història que va passant les imatges de la seva vida mentres idealitza moments que tenen una importància cabdal en la seva pròpia autoafirmaciò vital.