Brava
6Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

La directora Roser Aguilar acompanya en el viatge per sobreviure a la por i al dolor d’una dona agredida en el metro en la seva nova pel·lícula “Brava”.

Tot i la mort recent de la seva mare, la vida de Janine (Laia Marull) sembla anar molt bé, però tot s’enfonsa quan un dia és víctima d’un assalt al metro i presencia una agressió a una menor. Janine queda atrapada entre la culpa i la por. Ja res tornarà a ser igual. S’allunya de la seva parella, tracta de fugir del seu turment interior i se’n va al petit poble on ara viu el seu pare. Allà coneix Pierre (Bruno Todeschini), un home estrany que fa escultures amb ferro. Janine tracta d’ocultar totes les seves ferides i temors i intenta relaxar-se, en un entorn que no és tan idíl·lic com sembla. Entre la culpa per no declarar tot el que va veure i la necessitat de sobreviure al dolor, Janine entra en una espiral autodestructiva, fins que toca fons i esclata. Finalment s’enfronta a la realitat com a única sortida, per prendre les regnes de la seva pròpia vida.

Brava

Roser Aguilar estrena la seva nova pel·lícula ‘Brava’, que ja va passar pel Festival de Màlaga, un film en el qual es pregunta, a partir d’una agressió sexual, com sobreviure al dolor i què fer amb la por. A “Brava” la protagonista té amb una vida aparentment estable, confortable i feliç fins que l’agressió al metro li fa trontollar tot: feina, seguretat, parella. Janine no només ha de gestionar el dolor i la por, també el món que ha viscut fins llavors, i si la solució és tancar-se i aïllar-se. Per això fuig a l’Empordà amb el seu pare (Emilio Gutiérrez Caba), el que implica la seguretat del passat i d’un poble petit.

“Brava” és un film que deixa en l’espectador una sensació d’inquietud, de mal cos. Amb un principi impactant, dolorós, que atrapa, però en avançar el metratge, el film es torna distant. La càmera que es posiciona lluny, el ritme excessivament pausat, l’aspecte rígid de l’expressió de Laia Marull i el poc enteniment de les accions de certs personatges fa que costi sentir empatia, en alguns moments, que sembli que s’ha perdut el tema inicial i que provoqui un cert desconcert. Amb tot, “Brava” interroga a l’espectador. Fa que et qüestionis en cada moment què faries i com reaccionaries i les respostes no són fàcils.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies